Saturday, December 29, 2007

AUTORRETRAT


ASSASSINAT POLÍTIC

La gent que avui ha comès l'assassinat ho deu haver fet pensant que el món que es trobaran demà amb aquesta persona morta serà millor que el d'avui amb la mateixa persona amb vida. A casa hi ha hagut exhortacions a l'assassinat polític. Sovint s'ha tensat fins a un punt la corda que hi ha gent comú que desitja fermament la mort d'un primer ministre o de l'anterior. És una tradició que ve de lluny. Molta gent va celebrar l'assassinat del primer ministre del règim franquista. Encara avui molts lamenten que el dictador morís al llit. De jovenets a escola se'ns repeteix hipnòticament, clar el dictador va mori al llit, clar el dictador va mori al llit. Es vol fer entendre que els dictadors han de morir en una plaça de toros o en una calçotada... Franco és l'exemple clar. S'afirma amb pocs miraments que en cas que es tracti d'un monstre seria una bona idea matar-lo. Haguéssim tingut un món millor assassinant preventivament l' Adolf Hitler ? Tots aixequem el braç. I aquesta afirmació ens fa ampliar una llista que depèn de qui hi afegiria en Castro o en Bush, Napoleó o Metternich, Thatcher o Blair i així anar fent. Tots duem dins un petit i inconscient homicida heroic.

ROBESPIERRE

Un estudiant mig català ha sentit i ha escrit més cops aquest nom - Robespierre-
que d'altres que com Alexis de Tocqueville, Montesquieu, Richelieu o fins i tot Napoleó que, essent també francesos, ens ajuden a entendre millor el món on vivim avui.

Friday, December 28, 2007

PLANS D'ESTUDI

Dels zero als tres anys amor.
Dels tres als cinc anys se'ns hauria d'ensenyar a menjar, parlar, lluitar i protegir-se, ser càlid.
Dels sis als deu; càlcul, lectura, explicar històries, entendre el que llegim i una varietat estimulant d'activitats des del teatre a la pintura passant per l'handbol i la dança.
Dels deu als catorze: memòria, agendes i una mica de patiment. Activitats a la muntanya, durant la nit, competició.
Dels catorze als divuit història, Grècia i Anglaterra, l'amor i boxe.
Dels divuit als vint-i-dos; enginyeries, tercera llengua, esperit emprenedor o coneixement teòric seriós, sexe.
Dels vint-i-dos als vint-i-cinc ; viatges, pobresa, beure ginebra, estimar i la llavor per millorar.
Dels vint-i-cinc als trenta; feina, fills, moral , aprendre a cuinar i política internacional.
Més endavant, encara no ho sé.

Wednesday, December 19, 2007

EL BON ANGLÈS

A Kiel hi viu en Matt Carter. La seva nòvia és bonica i senzilla. Ell és anglès i això explica moltes coses. Juga a rugby, beu cervesa, treballa en una refineria petrolífera, és malparlat i fa bromes de tipus racial, alhora llegeix Chesterton, parla sense errors i és una d'aquelles persones de les que difícilment algú pensaria que és estúpid. Té quelcom d' encisant. I per això destacava el seu lloc d'origen. Les Middlands i els seus habitants són molt bèsties, plou? no s'immuten, pol·lució? reneguen però no és lamenten, sembla que perdran una guerra? i una merda la perdran, ells són britànics. A en Matt no li agrada la seva illa i ho entenc però alguna cosa deu tindre aquell munt de pedra mullada que no para mai de produir éssers extraordinaris. Ha estat un plaer, sr. Carter.

FIDELITZACIÓ

Actualment es produeixen tants continguts per Internet i llocs diferents que costa de seleccionar. Darrerament però he descobert 4 coses que m'han semblat interessants:

1) El compromís de Google amb els blocs i les subscripicionsés evident; Igoogle ho demostra i qualsevol forma d'èxit passa avui per els mecanismes de subscripció. Ja està al mateix nivell d'importància que els marcadors socials.

2)Amazon dóna ara la possibilitat de crear un document amb un racord de les teves compres. Es tracta d'una mena d'historial de compres. A mi em recorda a una idea que ja s'havia practicat en el passat sobre els carnets de subscripció. En el currículum hi afegeixies els clubs dels que ets membre o els diaris dels que ets subscriptor. Quan tothom té un MBA potser comença a ser més interessant saber què has estat llegint els darrers mesos.

3) La personalització d'aplicacions. Ara mateix qualsevol pel·lícula no només es que arrenqui un myspace, un facebook o un blogger pèro és que també dissenya icones, enganxines descarragables o fins i tot http://icalshare.com/http://icalshare.com/ propis.

4) La gent, per desgràcia, segueix obsessionada per el maleït YouTube

MÚSICA QUE S'ENRIMA, TREPIDANT

Des d'aquesta plana hem defensat sovint que a una nació sense estat no li cal un cinema propi. Es tracta d'una indústria cara, rentable només en tant que majoritària i que a Europa corre el perill de tornar-se una activitat subsidiària per definició. Caldria estar atents, però, a la promoció i el suport d'altres formes de cultura. Per exemple defensem que actualment la llengua que no compta amb una escena hip-.hop pròpia es troba més a prop de morir. En català hi ha alguns exemples però la majoria estan massa dominats per aspectes reivindicatius i identitaris. El hip hop és el llenguatge de la potència, el carrer brut, l'arrogància, de tot en tenim a Catalunya i encara que no encaixi amb els ideals del noucentisme sembla imprescindible per construir una cultura nacional plena. També la ideològica, buida i urbana n'és de cultura.

JARDINS

Els espais públics, oberts, apropiats per fer-hi esport constitueixen una bona alternativa a l'abúlia i a l'embrutiment per a les societats contemporànies . L'activitat física ha quedat reduïda actualment en gran part a una forma de millora de l'aspecte físic i com a acte litúrgic dins la nova fe de la vida saludable. Essent així s'entén que hi hagi gent que s'hi rebel·li. Ara bé, una esprintada en un camp de gespa, un xoc, una caiguda i després una encaixada, la rialla, el múscul que tensa, el pulmó que no hi arriba són postals que milloren la vida de l'home. Va ser així a Esparta i a Sumèria i ho és ara també arreu.
(Després de jugar un partit de rugby en un Parc a Kiel)

Friday, December 14, 2007

URBANISME

Hi ha un cert tipus de ciutat per les que s'hi pot passejar. Tenen unes característiques comunes; cases de dos, tres o quatre pisos, botigues de queviures, gent que no s'ocupa de tu encara que duguis una camara, varietat étnica, ponts i vies a la vista, zones verdes al costat de grans xemeneies, brumzit sense soroll, perruqueries i tot prou net i endreçat.
Són així el carre Karl-Marx Strasse a Berlin i el Prospect Av. a Brooklyn, NYC. Suposo que viure-hi té el defecte de no voler deixar l'ordinador a casa però em sembla l'exemple exacte d'un urbanisme equilibrat. Un carrer per caminar-hi, un bon lloc al que assemblar-se.

brooklyn

NADALS A BERLIN


Berlin una ciutat que te l'agafes per principi amb pinces. Li agrada a tothom així que és sospitosa. Et recorda a Barcelona amb aquest aire de consens i modernor. Però si ets una mica sincer acceptes que les semblances s'acaben aquí. Barcelona no ha estat mai res més que una ciutat mitjana que va tindre la sort de tindre en Gaudí i en Cerdà i el privilegi de jaure a Catalunya. Berlin és una capital. Si l'esperit del temps o allò de trascendent cultural i col·lectiu es nota a alguna banda aquesta banda és Berlin. Encara que la majoria de la Prússia sigui avui Polònia allò va ser un imperi. I en els imperis saben com celebrar Nadal

CONTAMINACIÓ; LLUMS, FUM

Aquest article neix a partir d'un editorial del Món a Rac 1. La idea de partida és que el Nadal a Catalunya s'està vivint amb discreció sobretot pel que fa a la il·luminació dels carrers i altres formes de fanfàrria. El Nadal és una època idònia per els excessos. Si no s'entén així no se sap massa bé perquè es practica. Defenso que es podria comprar menys però menjar, beure i passar hores junts és una activitat que esperem que duri molts anys. A les ciutats els passa el mateix; Barcelona no pot ser com Berlin o Nova York per les festes d'hivern perquè no hi fa fred i no llueix però aquesta no és una raó perquè dissimuli. A Barcelona també és Nadal. Ho és des de fa segles i probablement l'única cosa socialment rellevant del Nadal sigui la de practicar l'il·lusionisme dels bons sentiments i l'harmonia. No cal ser cínics. En som tot l'any. Que la ciutat empri l'argument ecològic per no posar llums em sembla repugnant. Per trampós. A Prússia i a les ciutats de la Lliga Hanseàtica el Nadal es practica sense por. Llums enceses, arbres, decoració brillant i ben pensada. Volem creure per quatre dies que tots podem viure com el que no som; prínceps, en palaus, que beuen en copa. Aquí ho practiquen sense por perquè s'ocupen de l'entorn tots els altres dies de l'any i perquè no s'atreverien a dir que unes quantes bombetes canvien l'equilibri planetari (utilitzen bombetes noves de baix consum). Per cert, els meus informadors asseguren que en cap ciutat germànica s'ha imposat una limitació de velocitat per els dies en que no hi ha embús.

Thursday, December 13, 2007

Schumpeter

Si hi ha algun pensador suggerent a mi em sembla que és ell. Josep Alois Schumpeter. Escriptor i economista genial. Va ser Ministre de Finances a Austria amb un resultat horrorífic. En aquest audio sentim gent que en parla amb respecte i coneixement.

Mestres i solidesa

La classe continua bastant desorientada i perduda. L'alemany entra al nostre cervell lentament i la gent comença a posar-se nerviosa. Respostes a cegues, certa tensió racial, gent que no s'aixeca del llit perquè no veu sortir el sol. Per sort de tots avui ha vingut una nova professora. No m'he apuntat el seu nom. La professora roca li podríem dir. Una persona que explica perfectament el datiu, que a base de repetició i fermesa ho integra en el cervell tancat d'un ramat afamat, flàccid deu ser capaç de tot. Ha entrat i ja es notava que ella no pensava que estava en una escola social i que per tant ens ha de tractar amb compassió. Ella és mestra; ensenya una llengua antiga i de cultura i nosaltres tenim l'oportunitat d'aprende-la ara amb ella. Volem o no volem. No ens ho demanarà ni s'immutarà si no aprofitem l'oportunitat. Al principi hi ha xivarri, ganyotes. Ella segueix parlant un germànic sec, adult. Algú intenta interrompre. No ho aconsegueix. Ho agafes o no? Vols ser alguna cosa més que un nou vingut, vols ser un ciutadà? Dubtes, mitges beus. Mentre, ella, escriu a la pissarra i dicta baix.

Friday, December 7, 2007

Lambs for lions

Potser la cita referida a la guerra sigui el més interessant. Aquella que els alemans referint-se a les tropes angleses "són com lleons dirigits per xais". La pel·lícula té algunes coses i li en sobren moltes.
1) Un estudiant suposadament amb talent però que no ho demsotra.
2) Un professor que no te'l creus. A sobre és en Robert Redford que ha dirigit la pel·lícula s'ha fet a mida. I si la seva mida és aquesta; fotut.
3) El Cruise ho fa bastant convincenment de conservador belicista.

I el millor que té la pel·lícula és la conferència dels estudiants. Són deu minuts suggerents. Estil patriòtic i una mica carlí però interessant. Després el tema és que sigui bastant inversemblant que dues persones brillants es decideixin allistar-se per anar a lluitar en un país ple de montanyes.

Bismarck saludant

Bismarck dient hola a qui vulgui ser saludat.

Monday, December 3, 2007

Espelmes fetes de cera

M'imagino un estudi publicat en una revista en norueg on s'assegurés que fer cremar espelmes tota la nit en una vetllada romàntica o satànica és al cap i a la fi més perjudicial per a l'entorn que un trist fluorescent. Més raons per poc a poc anar erradicant formes de romanticisme caduc; espelmes, flors, bombons... Ara que la gent se sap expressar amb normalitat tot això comença a no fer falta.

Federalisme, eficàcia

A Catalunya està molt extesa la idea que associa federalisme i eficàcia. També s'està desenvolupant prou la que relaciona gestió privada i agilitat. Amb la gent amb qui n'he disctut m'acaban etzibant que no. Molts cops el federalisme el veuen a Alemanya com una eina per al clientelisme més entorpidor i curt de mires mentre que la transformació del sector públic en economies de mercat ho fa tot diferent però no necessàriament millor.

A Alemanya cada ciutadà paga cada mes al voltant de cent euros per a la seva assegurança. Són assegurances amb suport públic - no carreguen tot el cost en l'usari-. El ciutadà va al metge paga, li envia la factura a l'asseguradora que més tard li paga. Tot sembla raonable, estricte i modern. Fins que sents els alemanys com en parlen.

Deu ser una característica post-moderna la de no aconseguir mai d'estar contents amb el que tenim. (Comentari extret d'una galeta del restaurant xinès de Holtenauerstrasse).

Sunday, December 2, 2007

Bismarck ara

El nom de Bismarck ha sortit darrerament en una serie d'articles com a contrapunt a una de les tendències més funestes del temps present; l'hiperactivitat declaratòria dels polítics. Us adjunto un article bastant divertit.