Wednesday, February 27, 2008

Independentisme

L'independentisme com a força purificadora ha de parar atenció a fenòmens la complexitat dels quals no es pot afrontar només demanant estat propi. El primer és la tensió entre la defensa de la cultura i la seva fossilització. El segon és la pèrdua de valors.

(després d'un viatge agradable per Andalusia hom es torna una mica menys independentista)

Tuesday, February 19, 2008

KOSOVO

Prendre Kosovo automàticament com a model sembla un error. L'independentisme i la defensa dels interessos de Catalunya s'han de posar en segon terme respecte de la possibilitat de violència, la inviabilitat material i el desordre. Volem una independència amb una guerra pel mig? És efectivament l'independència de Catalunya l'única via que ens durà el progrés? De totes les idees que suporten la hipòtesi independentista n'hi ha una d'especialment nociva; l'argument econòmic. Si hi ha una força positiva en el nacionalisme català segur que no és aquella que va lligada prioritàriament a la idea d'una Catalunya més rica. La millora (suposada) de l'economia no és raó suficient. tampoc ho és la creació automàtica d'un estat amb l'excusa de preservar una nació. Si hi ha una força interessant en el nacionalisme català és aquella que apunta en la direcció de no convertir Catalunya en una altra Espanya. I Kosovo té tot l'aspecte d'acabar-se assemblant a una Sèrbia pobre o a una Sèrbia forta si s'annexa a Albània.

Thursday, February 14, 2008

RESPOSTES DE VENEDOR

Encara hi ha gent que va pels llocs- bars, botigues, colmados- per vendre productes - tintes, rotllos de paper, cordills d'embolicar- i que han de suportar, part del treball, que el client els hi etzibi "això és molt car" i clar quina altra resposta que el flegmàtic "avui en dia ja no hi ha res barat".

Wednesday, February 13, 2008

TEATRE I CINEMA

Hom comença a llegir peces breus de teatre pensant que d'allà en podria sortir una adaptació cinematogràfica. Es tracta d'una obsessió particular. Modernitzar els clàssics. En Rigola, en Bieito o fins i tot n'Albert Serra han fet una mica això. Però aleshores llegeixes i veus que el teatre antic envelleix malament. I que el modern tant pendent de reflectir la incomunicació seria francament insofrible en imatges . Les declamacions llargues dels personatges, el joc de malentesos, les morals gastadetes i plenes de pols que s'hi reflexa ho posen difícil i cru això de l'adaptació. Són clàssics diuen, sí, suposo.

MELCIOR COMES (II)

Llegir en Melcior Comes reconforta. Escriu bé però no com els russos angèlics, és intel·ligent però no t' abassega ni et fa sentir idiota. Té un estil i li detectes l'esforç, la dificultat d'escriure sense aquella naturalitat insultant dels grans. I quan ho fa millor és probablement quan fa el que a ell li semblaria menys destacable; en una escena d'humor t en una festa i en la narració de la vida de don Policarp. l'esmentat senyor un bon dia va decidir que res d'emocions ni de penya-segats emboirats la vida era una altra cosa, la vida era pit, cuixa i mores amb xampany del bo. I si calia pagar per tot doncs a treballar que ja n'és hora.

CARNESTOLTES I TRENS

Si Catalunya ha optat pel model Florida- còctels, senectut i turisme baix - hauria d'assumir-ho d'hora; si ha fet una autopista que dugui a un parc d'atraccions i millora les condicions per a comprar i repoblar les seves costes doncs que no sigui tímida, Catalunya assumeix el teu paper, redobla el nombre de trens que retornen de Sitges la matinada del Dimarts de Carnestoltes. Són hordes bàrbares però no es poden tractar com ramat.

Tuesday, February 5, 2008

LLANGOSTA, HOMARUS GAMMARUS

M'expliquen que una pensionista ofereix llangosta a la planxa un dimarts de Febrer qualsevol al seu nét. Em sembla d'una frivolitat exquisida ara que tots són declaracions sobre la dificultat de la vida i la perversitat de la borsa. Llogar un pis a Barcelona és ben car. L'anècdota em fa pensar en com hi ha gent que es queixa i hi ha gent que sap viure una mica i amb molt poc. Si la senyora en qüestió penses que els set-cents euros que té se'ls ha de guardar o patís pel què diran, la pressió, el colesterol o els mals hàbits de l'excès doncs ja no faria de marquesa del Putxet un dimarts qualsevol al migdia per menjar un crustaci amb gust de pollastre. La felicitat pot ser un xic de fer el ximplet.

Monday, February 4, 2008

UN JAPONÈS

La culminació de l'elegància és tot i els esforços europeus veure un home japonès vestit amb americana i corbata prima passejant indiferentment arrogant per l'Eixample de qualsevol ciutat. No li sobra un gram, ni un moviment, no li cal encaixar la mandíbula perquè se li quadricula naturalment, no transmet més sentiments que les seves sabates ben enllustrades, no fa ostentació però és exclusiu. Al final l'elegància és això; l' aristocràcia eixuta.

ESCANDALERA

La darrera setmana hi ha hagut molt de soroll, molta reacció perquè l'Església catòlica ha estat activa ha fet concentracions, manifestos i declaracions. La majoria de gent que s'ha queixat no ha anat mai a missa. És la mateixa gent que fa anys que demana que l'Estat i l'Església estiguessin ben deslligades. Molt bé i d'acord. L'estat laic i respectuós amb totes les creences és un model a Europa. No és l'única però és vàlid sempre i quan se segueixi menjant carn d'olla per Nadal i cantant allò del "nen rosset i blanquet" sense imposar i sense por. Ara bé, si volem que siguin entitats separades hauríem de començar a considerar l'Església com a un lobby més que defensa els seus interessos i sense cap més compromís amb la societat que el dels altres grups de pressió. L'Església s'ha sentit agredida per l'acció del govern i ara demana canvis. Bé. Els homosexuals i els sindicats també fan manifestos quan són els conservadors qui governa. Encara que hi hagi treballadors i gent de totes les tendències sexuals a tots els partits. Ni tots els catòlics s'identifiquen amb el lobby ni l'activisme declamatori es patrimoni d'una forma de pensar.