Tuesday, September 30, 2008

GRÀCIES PROFESSOR PER PARLAR A LA RÀDIO

Segons declaracions d'un il·lustre professor universitari- a quino cito perquè no s'el prejutgi d'entrada:
1) Cal avaluar la responsabilitat de Greenspan en la crisi actual. Baixar al 0% el tipus d'interès va servir per reactivar l'economia després de la bombolla .com però va generar la necessitat als bancs de buscar fonts d'ingressos.
2) Les hipoteques subprime no són en essència res de bo ni de dolent. Només una quantitat petita d'hipotques d'aquest tipus en acabat amb el conte banc expropia casa, pobre es queda al carrer. Hi ha molts casos on gent que mai hagués rebut un crèdit ha pogut comprar una casa. I pagar-la.
3) Recorda un vell proverbi de Chicago: Si vols entendre l'economia no miris la borsa.

Tantes coses

I tantes coses com se n'ha dit del pla. Intervencionisme i doble moral. Fracàs del capitalisme. Temeritat. Incompetència. I ara en una autèntica demostració del que significa als Estats Units d'Amèrica la divisió de poders la cambra de representants ha dit no a la proposta del president. Perquè en aquell país malèfic la gent és escollida per a prendre decisions i decidir enlloc de votar el que el seu partit diu que faci. Quin plaer i quina il·lusió!

Monday, September 15, 2008

BARNILS

La sensació comuna és que tothom quan escriu en català es vol assemblar massa en Pla i que falta per exemple qui es vulgui assemblar a Mossèn Alcover. Hi ha la gent amb saviesa i n'hi ha d'altra amb intuïció. En tot cas el periodisme que es practica sense investigar sinó només mig apuntant , suggerint, evadint ha pres massa terreny en els nostres diaris i tertúlies. No gosem comptar en quants blocs es pracica això mateix també. En aquest el primer. A l'altra banda mental, en l'altre extrem exacte de l'univers narratiu d'informació hi ha el dessembussador Barnils ; se li entén tot i diu els noms i cognoms. En tenim un bon arxiu a Internet. En recomanem un consum sostingut però responsable.

MALSON

Avui durant el meu luxe dillunari que consisteix en una becaina selvàtica he estat assaltat per una majoria de ciutadans de Catalunya que signen en contra de l'immersió lingüística i que es manifestaven d'una forma totalment desacomplexada i espanyolista a favor de l'ús d'una única llengua única. He entès de cop que es pugui tenir por i que de tant en tant pensem que una bona solució és ser molt simpàtics. També m'ha desgraciat la tarda, és clar.

Tuesday, September 9, 2008

DISSENYAR

Hi ha dues disciplines que haurien d'estar diferenciades i que sovint no ho estan. Per una banda hi ha la gent que pensa en com comunicar quelcom per a què sigui agradable a la vista i a l'esperit. N'hi ha uns quants que ens semblen interessants a la ciutat de Barcelona. El Pablo i l'Âlex per posar dos noms de gent a la que no m'uneix cap vincle afectiu. Hi ha coses que se segueixen fent bé. després n'hi ha una altra de completament diferent que té relació amb el disseny de les facilitats, habilitats, originalitats que tindran les nostres planes a la xarxa. No es tracta ni de bon tros del mateix només suposa una confusió més de les provocades per les presses. És com demanar-li a un bon fuster que instal·li sistemes de refrigeració de l'aire. Quan les empreses vagin entenent com d'imprescindibles són ambdues figures la xarxa tendirà cap a la professionalització i el bon ús també en aquestes terres,

PERIODISME DE GUERRA

Fa quasi sis anys que hi ha gent que escriu sobre l' Iraq i sobre l' Afganistan. Hi ha gent com en Robert Fisk i n'hi ha d'altres d'idènticament parcials però molt menys informats. Se n'han generat moltes descripcions i ben poques notícies. Abu Grahib, vols secrets de la CIA, explosions de suïcides (musulmans) contra població civil iraquiana. El desconeixement sobre el territori, les peculiaritats , els conflictes atàvics i els avenços o retrocessos és notable i sostinguda per qualsevol que només llegeixi la premsa de paper del país. Es tracta d'un fet encara més lamentable coneixent la magnífica tradició de corresponsalia de guerra catalana. Pla, Gaziel, Xammar. Si li demanèssin a algun lector diari de La Vanguardia o l'Avui que ens exposés amb claredat la situació actual a aquests països i en què es diferencia a la de fa un, dos o tres anys la resposta seria curta. Magre i curta.

RETIRADA

Fa unes setmanes assassinen deu soldats francesos a l' Afganistan. De seguida sorgeixen veus demanant-ne la retirada. Joves europeus morint a les immensitats de l'Àsia central a mans d'integristes religiosos homicides. Desolador i confús. Les raons per a enviar a tropes a llocs llunyans són sovint difícils d'explicar; encara més per als familiars propers o les persones d'idees fixes. Es podria eliminar la presència de qualsevol força d'un país europeu fora de les seves fronteres. Això no reduiria el volum de la violència, ni la presència d'exèrcit, tampoc el tràfic d'armes i l'abús de menors. els exèrcits d'estats sense parlaments, votants i opinió pública s'hi establirien sense perdre el temps. Veiem uns assassins engalanats amb els cascs i collarets d'uns assassinats i hem d'acceptar d'empassar-nos-ho perquè la fotografia fa denuncia i perquè les víctimes no ho són tant.

Thursday, September 4, 2008

Lectures de després de l'estiu

Llegir les memòries de Josep Benet, les cartes de Joan Sales a Màrius Torres i els papers sobre la República de Pla per a contrarrestar l'efecte negatiu de l'assignatura d'Història Contemporània al batxillerat. No només llegir-los, comprar-los.

FIRST AD

El primer de direcció en el set de rodatge és el que mana. L'ideal és que sigui una combinació entre membre de l'exèrcit i marquès. Dur, fred, subtil i agradable quan es pugui. Quan t'imagines una pel·lícula com Ghandi i l'estat mental i preparació necessàries per tal de controlar un projecte així durant set setmanes te n'adones que no es tracta d'una feina qualsevol. Com sempre n'hi ha de qualssevol fent-la però el que compta en definitiva és quan trobes a un senyor al que després de vint anys li segueix anar a l'altra punta del món per tal de defensar un projecte que al final i definitivament no li és res de personal.