Monday, July 28, 2008

RALLY

Vec poques raons per a comprar-se un SUV a part de prémer l'accelerador en una carretera de muntanya i notar com la tecnologia s'imposa a la mare natura,

ANDORRA

El que més m'ha agradat de viatjar-hi ha estat sentir el seu accent pastorívol i orgullós de formar part d'un país petit que parla una llengua insignificant i del qual la majoria de gent forana en té una opinió limitada basada en l'esquí i el contraban, però l'accent ressona amb la força pregona de l'existència mil·lenària garantida per diversos mitjans de cura ètica discutible i valor cultural negligible; Andorra no ha fet res més que ser com la majoria de països i per aquesta raó una persona andorrana et parla amb la solidesa espiritual que dóna una bona frontera i un passaport propi. No ens hi podem ni comparar ni voler semblant-s'hi però estar amb contacte de tant en tant amb una catalanitat gens atabalada és quelcom que hauríem de fer un cop l'any.

Wednesday, July 23, 2008

Pel·lícula que en teoria no m'agrada

Però al final sí. Gràcies a una amiga descobreixo un producte que ho té tot per irritar-me. Música. Etnografia. Gent ballant. Manca de diàleg. No l'he vist encara però després de deu minuts me'n van venir ganes. a més continua una conversa amb el sr. Popescu sobre l'impacte combinat de la caiguda del bloc soviètic i el món gitano en l'evolució europea dels darrers i els propers anys. Estranya ocasió on sembla que les coses s'han fet ben fetes.

Stumble!

La proposta és clara. Refiarte'n del criteri dels tafaners que naveguen per Internet i treure profit de la quantitat monstruosa de materials que es publiquen. Hi ha molt d'esforça anònim a Internet. També hi ha molta tonteria. I pornografia, ni molta ni poca. El cas és que amb l'ajuda d'aquest comandament a distància aleatori he tingut el plaer de trobar interessants recopilacions de coneixement. Hi ha gent amb el do de la sistematització. Agafen un tema, l'obren el canal i el buiden sobre la pantalla. Formes de preparar un expresso, noms donats a Osiris, autors amb la particula "de" a la historia fonamental de la literatura francesa. Endavant!

SANG FREDA

Em sembla l'única qualitat destacable per a una persona amb responsabilitats. Podria ser la causa de la superioritat anglosaxona en el món dels negocis i la causa de la seva inferioritat en el camp de la sarsuela. Si persones que estan perfectament preparades per fer la seva feina no la poden dur a terme per manca de projectes i de capital hi ha una part que falla i per la qual no tinc cap solució. Encara.

CRISI

La crisi com a estat mental. Primer. La gent cerca qualsevol excusa per a ser més barats. Si tota la discussió ha de culminar en baixar uns milers d'euros els preus de totes les coses anem bé. Hi ha exemples recents que m'han deixat esfereït. gent disposada a treballar per la sisena part del que marca la indústria.
Segon. La por transpira, sura. Les marques gasten poc i malament en comunicació. Vec els anuncis de televisió i penso en no comprar mai més el que em venen tractant-me d'idiota. Si m'ensarronen que ho facin bé.
Tercer. La crisi és una gran oportunitat...per els ressentits. Aquella genteta sempre disposada a fer-ho una mica més petit, una mica més servil. L' economia allunyada de qualsevol visió ni de cap passió.

Wednesday, July 16, 2008

Dol qui vol i pot

Una persona que tot i que et coneix et tracta amb superioritat i se'n va sense saludar et dol. Es pot considerar timidesa. Però quan té un càrrec molt superior al teu, et fa tuf a arrogància. En aquest moments en que et sents humiliat hom tendeix a cercar venjança. Com que no em puc pegar amb ningú ni lligar-me a la dona de cap persona que odio em refugio en pensar que dec ser més intel·ligent . I fins i tot cerco maneres de provar-ho. Si a cada torn un li fa una pregunta a l'altre- sobre el camp de coneixement que es vulgui- estic convençut que jo donaria més respostes vàlides. Aquí, on no em veu ningú, la meva trista venjança.

Tuesday, July 15, 2008

Tom Waits quin músic tan bo, boníssim, llòbreg i profund com els pous secs de la Segarra després d'una tarda de cacera ( ?)

Quan dic que no m'agrada la música és la manera breu d'expressar que per mi no és més que una mena de beguda energètica per fer d'altres coses. La principal qualitat que busco en una cançó és no haver-la escoltat menys de quatre vegades ni més de quaranta-sis

Escola de Negocis de la Indústria de l'Entreteniment

Fa temps que em ronda la idea. No sé si tindria èxit. Però com diuen els directors de les pel·lícules ; seria una cosa que jo aniria a veure. Espero no està practicant l'onanisme tancat. En la majoria d'indústries s'ha posat de manifest que no cal només una serietat, metodologia, coneixements financers, que ajudin a la gestió. també cal intuïció i experiència. Aquests dos semblen els inputs que ens hem de conformar a integrar un cop ja estem treballant. Es podria accelerar. Si els workshops que es fan arreu del món es constituissin d'una forma sistemàtica, disciplinada i elitista podríem generar un ensenyament de qualitat. Segurament. Concretem. Parlava amb el Josetxo que dona classe a Tarragona. Podries convidar a una persona que ha va fundar Wieden Kennedy a Portland quan no hi havia ningú o al Location Scout que va engegar el Senyor dels anells a Nova Zelanda Si volem que la no-centralitat sigui un factor positiu podríem tractar de potenciar-lo. Hi ha gent tant bona i educada pel món que ens perdem quan encara som alumnes que em sembla simplement una pena.

Media executive

No cal ser Michael Eisner i dirigir durant vint anys Disney, asociiarte amb Pizar, comprar Miramax només mirar a gent com en Lloyd Braun que d'una forma o una altra han estat associats a creacions tan tremendes com Lost, Grey's Anathomy o Desperate Housewifes. Si aquest home mai vingués a donar classes potser valdria la pena escoltar-lo.

Monday, July 14, 2008

GUTURALITAT

Conversa en una verduleria. Una noia es queixa; de nit no pot dormir i de matí es troba de mal humor, aïrada. Les dones del voltant la compadeixen. Jo també. No dormir és una tortura i pels que no ens passa és fàcil d'oblidar-se'n. En tinc una experiència propera quan el meu company d'habitació - els adjustos pressupsotaris arriben també a la titularitat d'habitacions d'hotel- va roncar profusament durant hores. El pitjor dels roncs és quan no són sistemàtics. Quan surten arrítmicament. També perquè és la prova total que l'altre dorm perfectament, indiferent. Penso en la pobra noia. Jo no dormí durant només unes hores i al matí ja pensava en escanyar el meu company, en no veure'l mai més. Conviure nit a nit amb la impossibilitat del repòs ha de desterotar-ho tot; les emocions, les capacitats, Ben bé cal viue les coses per a entendre-les. I una nit d'insomni m'ha ajudat. tristor per no adonar-me'n abans i joia de fer-ho ara. Així és sempre el procés de comprensió.

Wednesday, July 2, 2008

La xocolata

Fins i tot ens els moments que estic més disposat a reduir les meves 195 lliures d'existència no la puc evitar. No crec que es tracti de cap rastre ancestral que he heredeat des dels temps en que els indis navegaven en canoes mastegant aquelles llavors que els estimulaven els musculs. No m'agrada gens la referencia a la xocolata com a substitut del sexe. Més aviat em sembla un substitut de l'amor. Dels grans sentiments. Quan hom passa alguna època mancat d'aquesta pulsió, sense una tragèdia a la que culpar de la desgana ni una persona amb la que esbravar-se tot culpant-la, la fam de xocolata augmenta, plana. Qui menja xocolata any empeny i si no és bona pel cos segur que no té els efectes catastròfics de l'alcohol o el muesli a l'ànima.

Quan anar a la universitat és gratis

La vida professional ens envolta sovint de massa automatismes i locs comuns. No sembla que aprenguem res. Responem de formes eficients i ràpides però sembla que no afrontem més aquells reptes mentals que solíem quan llegíem un Verdaguer per primera vegada i intentavem entendre'l. Avui, una poesia del gran Herzog.

Tuesday, July 1, 2008

Un article llarg

La televisió no només produeix documentals sinó que també té un pes decisiu en la constitució de la indústria cinematogràfica del país. En el cas de la televisió pública a més hi ha una part pedagògica ( distorsionant ) molt important. Com en tots els temes importants la presentació que se'n fa des dels telenotícies ve a dir; dels temes importants millor que se n'ocupi l'Estat o , en els EUA defecte, les institucions públiques.
Hi ha una sèrie de conseqüències molt nocives relacionades amb la intervenció de les administracions públiques i la indústria del cinema. Per una banda tenim que les administracions defensen l’existència del cinema en la llengua pròpia i alhora intervenen i participen d¡’una forma molt activa a l’hora de decidir quines pel·lícules ajudar.
Aquest segon element ens sembla especialment destaca ble perquè un cop més hi observem com l’administració no participa d’una forma asèptica sinó que hi ha un biaix ideològic. Perquè l’administració no vol fer pel·lícules de qualsevol mena, no vol fer blockbuster ni coses excessivament comercials amb els seus diners. Però tampoc, clar vol fer coses excessivament violentes, tràgiques o sur reals. De manera que arribem a la pura estadística. I si observem amb deteniment com es distribueixen els diners públics en la creació audiovisual observem amb astorament que la majoria són pel·lícules per a tots els públics o amb missatge. I després hi ha un petit reco per pel·lícules d’autor, incomprensibles, familiars però no pel perfil de públic sinó perquè només els més propers la van a veure.
Seguim amb el tema de la subvenció per minoritaris. El professor universitari entra a classe. Bon dia, bon dia. Abans de començar amb matèria els vull explicar una cosa. Han de tindre molt clar que el cinema europeu o és subvencionat o no és. Molt bé. D’acord. En prenem nota.
Anys després el mateix professor dirigeix una pel·lícula molt estranya sobre un faquir que no va a veure gairebé ningú. La pel·lícula ha perdut diners però ell gràcies a l’ajut públic no n’ha perdut ni cinc. Només ha posat una mica més difícil que algú faci una propera pel·lícula.
Els governs insisteixen en què cal ajudar els productes culturals europeus ; aranzels, subvencions, quotes, etc. Però fan molt difícils amb els seus mètodes que ningú es faci ric fent pel·lícules. I fer-se ric ha estat sempre una motivació per a estimular l’activitat humana.
És un tema complex. A Orient , per exemple, s’estableix l’actual descens de la qualitat i nombre de pel·lícules a Hong Kong enfront de Corea del Sud amb el suport o no que han tingut per part de l’estat. Des de la distància però s’intueixen diferències.
La internacionalització. Una pel·lícula perdrà sempre calers si només es ven i es veu dins el territori nacional que li correspon. El cinema – com l’automoció, com tantes altres- és una indústria amb una costos d’inici massa cars com perquè només es vegi dins les fronteres pròpies. Quina és de fet la motivació de les pel·lícules coreanes? Que agradin a casa, que guanyin festivals com Cannes i és clar, que omplin les sales de nivell mig-alt d’Europa, Estats Units, Canadà...
Intenten això les pel·lícules europees? Molt rarament. Com que saben que els festivals europeus rarament les premiaran perquè no són prou exòtiques i són sovint massa localistes perquè es puguin entendre fora de les seves fronteres.
La següent pregunta podria ser, si hi ha tan poca òpera en català o en noruec perquè s’insisteix en construir una indústria pròpia? Pot una indústria amb poc pes demogràfic fer de tot? Amb els ajuts públics es té la sensació que sí.
Cada vegada que les administracions donen diners a un projecte que perd diners estan provocant que tots els altres possibles inversors perdin interès, cada vegada que es fa una pel·lícula d’autor i ningú va a veure-la s’està fent un pas enrere. Podem partir de la premissa que no tothom que vulgui fer una pel·lícula pot fer-la i que cal ajudar-lo perquè no quedi talent malbaratat.
Però pot ser que sigui un argument incorrecte. Pot ser que aquests ajuts serveixin de poc o de res i que el dogma ens impedeixi de veure-hi més enllà.
En aquest apartat no podem donar una resposta definitiva, volem simplement parar les orelles i aturar les inèrcies. La situació actual no és excel·lent i si no ho és potser hauríem de canviar-ne alguna cosa.