El que més m'ha agradat de viatjar-hi ha estat sentir el seu accent pastorívol i orgullós de formar part d'un país petit que parla una llengua insignificant i del qual la majoria de gent forana en té una opinió limitada basada en l'esquí i el contraban, però l'accent ressona amb la força pregona de l'existència mil·lenària garantida per diversos mitjans de cura ètica discutible i valor cultural negligible; Andorra no ha fet res més que ser com la majoria de països i per aquesta raó una persona andorrana et parla amb la solidesa espiritual que dóna una bona frontera i un passaport propi. No ens hi podem ni comparar ni voler semblant-s'hi però estar amb contacte de tant en tant amb una catalanitat gens atabalada és quelcom que hauríem de fer un cop l'any.
Subscribe to:
Post Comments (Atom)
No comments:
Post a Comment