Wednesday, January 30, 2008

Economia i formació

En Jérôme Kerviel, heroi de la setmana, treia males notes a la universitat. No va anar mai a cap gran universitat. Va guanyar molts diners. Per a ell i, no ho oblidem, per a la companyia per a la que treballava. En la majoria de MBA's d'arreu et demanen un perfil acadèmic molt alt però si analitzem els objectius de molta de la gent que té per fer-los és augmentar la seva remuneració. Desitgen també implantar un cert model de gestió en una empresa? Assumir més responsabiltiats? Fundar una companyia? Molt sovint té més relació amb el primer factor; bonus, salaris i condicions. Sempre ens queda una esperança però i és que ara a les empreses també els hi interessa ser una mica bones. Com a mínim una part. La part que no compra i ven productes financers.

Un estat que no s'aprima

1. Una grua que s'enduu un cotxe que no molesta. Cost 145 eurpos
2. Dotze cartells publicitaris de Transport Metropolità de Barcelona al transbordament de la línia 5 i 4
3. Afirmar que reduir la velocitat dels vehicles i l'amplada dels carrils és bo per combatre els embussos.
4. El Departament d' Interior (Mossos d'Esquadra) patrocina un premi de Novel·la Negre.
5. El CCCB i la confusió permanent entre alta cultura i Eva Hache.
6. Barcelona Televisió. Un cop més, el director baixa a la redacció per comentar com es tracta una notícia política que podria perjudicar la imatge del PSC.
7. Constitució del consell dels Mitjans de Comunicació Públics. Polítics set, llibertat de premsa dos.

Actualment ser liberal no és voler fer el país més ric i eficaç es tracta només d'aprimar aquest cosí nostre que tots patim i que es convida a dinar sense avisar, ofegant.

Friday, January 25, 2008

Enveja sense salut

Companys de l'any vuitanta que us trobeu com jo a mig camí de tot us recomano més com a estímul que com a plaer que llegiu en Melcior Comes en llibre o en blog perquè saber qui és el primer de la classe sempre prova.

Bobby Fischer


Ha mort aquesta setmana una d'aquelles persones de les que t'encantaria llegir una biografia. Les biografies són una de les formes de literatura que es poden traduir amb més encert. Així com el teatre sigui probablement el que menys. Menys encara que la poesia. Tom Stoppard era amic de Paul Johnson, el primer va escriure molt i bon teatre quasi sense repercussió al país. El segon va fer un esforç notable d'erudició en temes molt vairats. Mai va malgasta una sola plana en exposar la seva opinió ni les seves pors. Fisher, Stoppard, Johnson Tota una vida. Quasi tot el temps. Quan et trobes de cara amb persones que han dedicat tota la seva energia a l'excel·lència en una disciplina sense cap espai per res més, sense quasi cap concessió et demanes per força qui els ha pogut aguantar.

Bilbao

Una ciutat per anar-hi a fer fotografies. Decadència buscada, edificis amb finestrons, ni mig edifici amb esperit d'aeroport dels anys noranta i només una pega, la pega Calatrava, blanca ella que ara molesta i ofèn però a la que li espera un futur venjador; quan l'esmalt caigui i el rovell l'envaeixi tot el golf de Biscaia recuperarà el seu honor.

Friday, January 11, 2008

UNA CIUTAT DE GOSSOS

Després de setmanes de ser fora de la ciutat on no van matar a Lennon el que crida més l'atenció és la quantitat de persones que circulen amb un gos lligat al costat , li recullen les caques, li parlen i entorpeixen el trànsit a la resta d'ens amb qui comparteixen la via pública sense reconèixer que a la ciutat on tampoc van matar a Warhol no hi ha ni parcs, ni espai ni fang que són en definitiva els habitats naturals dels canins que subsisteixen només gràcies al desenvolupament de la idea de venjança, d'assassinat i mossegada de la mà que l'alimenta cada matí perquè correspon a la veu que li somiqueja , li suplica cada vespre i a la que jura que matarà.

Monday, January 7, 2008

CONTINUACIÓ D'UN TREBALL SOBRE POSSIBLES APORTACIONS POSITIVES DE LA CULTURA JUEVA A LA CULTURA OCCIDENTAL CONTEMPORÀNIA

Compromís amb el treball, l'estalvi i el bé social.
Respecte per la paraula escrita
Esforç racionalitzador i tradició de discussió civilitzada
Discreció pública
Monogamia oficial
Resignació davant l'adversitat
Capacitat de resistència
Manca de tradició de poder i imposició
Ironia

(Alguns aspectes relacionats amb la menstruació femenina o els cossos flàccids masculins són més difícils de defensar.)

CADA MOCADOR PALESTÍ

Després de llegir el llibre Els Jueus de Paul Johnson reafirmes un parell de coses ; la primera és que l'antisemitisme és un monstre vell, pudent i ben viu. I la segona és que la posició emotiva del jovent europeu contra l'Estat d'Israel- semític i monoteïsta- i a favor d' àrabomusulmans- semítics i monoteïstes també - s'entén només gràcies a un capriciós i sostingut desconeixement.

Saturday, January 5, 2008

Lloguer

Comentàvem amb un germànic el preu del lloguer dels pisos. El sorprèn com de cars són els lloguers. Li parlo del poc mercat, de l'especulació i de la por real de molts propietaris als inconvenients del lloguer. No se'n sap a venir. La decència de base alemanya fa que la gent ni vulgui mantenir pisos buits ni deixi de pagar el lloguer ( a Germània també n'hi ha de gent pobre). I la força i l'eficàcia de l'Estat hi és al darrera en cas que aquest compromís bàsic es trenqui.

Empenta i fre

I un dia coneixes una persona catalana que té ganes de guanyar diners i de treballar en projectes socials; una persona que aixeca una empresa alhora que participa en una ONG i tot prenent un cafè li notes la força ètica i l'impuls pel negoci combinats. N'has conegut un. L'any no podia començar millor.

Podrit

A Alemanya no es veuen en els telenotícies massa declaracions de polítics. A Catalunya, com em va confessar ahir un periodista de l'agència EFE, hi ha massa periodistes als partits polítics.

Mein liebster Feind




Si el cinema segueix valent la pena per alguna cosa seria per enfrontar-te a en Kinski enmig d'una escena; ell se'n vol anar del rodatge en el darrer dels seus atacs d'ira. Tu t'hi resisteixes i l'apuntes amb una escopeta. Comparar en Kinski amb una força de la natura, amb una bèstia sense control no és exagerat. D'acord que l'Herzog apareix massa en el seu documental i a sobre hi surt rellepanat.se i complagut. Però aconsegueix captar a la fera . I un cop més quan un grup de gent amb pocs diners i molt de fred aspiri a donar sentit a unes imatges entenem una mica més perquè.