Sunday, March 29, 2009

BE KIND, REWIND O UNA PEL·LÍCULA ACABADA

A la fi el mestratge de MIchael Gondry ha trobat la seva forma de ser sense la intel·lectualitat d'en Kauffman. una pel·lícula per a qui li agrada la narració senzilla, la gent senzilla i la reacció implanificable que en una bona, justa i molt difícil conjunció generen en les obres de creació aquestes dues presències combinades . La màgia no n'és gens de senzilla. No crees una pel·lícula emocionant volent-ho. D'això, senyors, es tracta la gràcia dels Wilder de totes les èpoques. Fer de la cosa comuna, abastable, quelcom tectònic, tots ho volem i ai las! com que costa. La probabilitat més alta es la d'acabar per fer fer alguna cosa freda per posar-hi massa llast o melosa per pensar que l'espectador compartirà el nostre entusiasme però la cosa no és així. A l'espectador no l'has de guanyar. El guanyes quan ets un Tucidides, un Nabokov, un Von Trier però aleshores no es desperta aquesta calidesa reflectant que aconsegueix aquesta pel·lícula. Es tracta d'una pel·lícula excepcional, intel·lectual per qui la vulgui, dolça per qui la prefereixi . Hi haurà qui la vulgui criticar i disseccionar i aquesta algú haurà perdut una altra cosa a la seva vida, de les moltes que comporta voler imposar l'agudesa a la sensiblitat, haurà perdut l'oportunitat de gaudir per primera vegada d'una gran obra.

Saturday, March 28, 2009

LA CRISI QUE LA PAGUIN ELS RICS

O no entendre res de res. Les coses no són així i tampoc, és clar, no seran així. Què significa que la crisi la paguin els rics?
Que augmentin els impostos?
Que donin diners directament als pobres?
Que la gent amb més de 1 ME de patrimoni convidi a sopar la gent?
Quina mena de ciutadans som adults o pidolaires?
No em trobo, ni jo ni molta gent que estimo en absolut en una situació econòmica favorable, són temps difícils , però caure en posicions tan feudals, tan endarrerides, pollets morts de fred i de por, tot això no és més que una derrota aberrant. La col·laboració dels mitjans de comunicació de masses que anomenen manifestació per la protecció dels ciutadans (AVUI) en una manifestació que té com a capçalera "El capitalisme és crisis" és delirant. I tristíssim.

Friday, March 27, 2009

ORIOL NOLIS

Quan et sembla que el periodisme està perdut i que mai tornarem a ser els d'abans trobes les sorpreses. No parlem d' opinaires o de plomes-estil·let sinó del periodista de fets i frases fetes de subjuntiu, verb i objecte de verb. Oriol Nolis i l'eixutesa, en Pere Gendrau i la franquesa, en Roger Saperes i la candidesa. No són prou per fer pujar el nivell enmig de tant bàrbar però és suficient per contrarestar la desesperació

CORDAR-SE LES SABATES

Començar el dia afaitant-te i cordant-te les sabates. Quan els escriptors dels anys trenta i quaranta parlaven de la civilització suposo que es referien a això. La forma més efectiva de sobreposar-se a les ganes de quedar-se tombat llegint, menjant raïm i en general fent el romà. La sabata de pell, poc flexible, no et permet relaxar-te, et porta de la llatinitat descalça primaveral a un estat més luterà i d'esforç. Per la gent mancada de disciplina la sabata de cordons és una possible salvació; la darrera oportunitat per a començar a aprofitar els matins i deixar per a dormir -i descansar els peus- la nit.

BOLONYA

Quan el problema és un altre del que es presenta val la pena de posar-hi una mica d'informació per diluir la contaminació. Val la pena d' escoltar en Sanchis i també en Cullell encara que per raons diferents. Que poc a poc l'opinió pública surti dels llocs comuns és molt bona senyal.

Wednesday, March 25, 2009

INJUSTÍCIES ACCEPTADES

En aquestes latituds de la democràcia parlamentària s'ha acceptat de fa temps que uns quants partits que no han guanyat les eleccions pactin entre ells per pdoer fer fora al que ha guanyat. Es tracta d'un mecanisme tant corrupte que obliga els partits menys simpàtics o menys pactistes o menys ambiciosos a la dura tasca de guanyar les eleccions per majoria absoluta. O majoria absoluta o res. Als països amb president hi ha algú per sobre dels partits i dels executius de torn que encarrega de fer govern. Ho veiem ara a Israel. Els presidents són persones que estan per sobre dels partits que és en realitat la sensació que la majoria de ciutadans tenim ( per sobre o per sota segons el dia=. Aquí no, aquí depenem de les negociacions dutes a terme en un brut i fosc racó. I així tenim la democràcia que ens mereixem; que no totes són iguals.

BIOGRAFIES

Dues contribucions al país: la biografia de Josep Pla i la biografia de Ramon Trias Fargas. Amb tanta gent increïble que ha existit l'escriptura documental sembla una de les millors sortides possibles per a no fer el ridícul. La crisi ho eixuga tot i també l'interior de les meves butxaques així que encara no he pogut anar a comprar-los. No es tracta de llegir-los sinó de comprar-los. Des d'aquí només desitjar que no s'hagi portat la seva vida al terreny de l'anècdota i de la cosa dolça. Ho esperem.

NEGOCIACIONS

Quan tenim una idea ficada al cap és molt difícil que ens deixem seduir per una altra. Anem tant curts de temps que posats a arriscar i a comprovar com de difícil és fer alguna cosa que pagui la pena prefereixes de fer la teva. Suposo que deu ser una de les raons per les que costa arribar a acords en projectes artístics o amateurs; anomenem-ho com millor ens senti.

COMPARTIR

L'oficina de LANETA comença a ser un lloc agradable altra vegada; durant l'hivern no s'hi pot estar perquè hi fa fred, a la primavera comença la bona època. tot i això no són bons moments per a l'expansió. La gent està una mica cansada de rebre trucades, peticions d'audiència, mails enginyosos. Tot i això mantenim l'espai perquè fent-ho ens garantim 1) més disciplina 2) allò que anomenen retro-alimentació. Aquesta mateixa dinàmica pot dur també a no acabar-te de concentrar gens. hi ha qui comenta amb to de broma que quan han de fer alguna cosa no s'acosten a l'oficina.
Hi ha una altra cosa i és l'obsessió amb què la gent creativa viu els mercats. El mercat dóna feina a un munt d'inútils, pensen, així que la raó per la que jo no tinc feina és que no em venc bé. De fet, motls cops ni pensen això sinó que la raó és que no hi ha ningú que em vengui bé. Curiós i curiosíssim. Acceptem que necessitem uns mediadors entre la nostra acció com a creadors i el flux monetari internacional. I ens ho plantegem abans i tot de tenir massa feina, enlloc d'una conseqüència de l'excès de feina ens ho plantegem com una causa de la manca de feina.
La majoria de pintors , dissenyadors, fotògrafs o compositors van haver de treballar i passejar-se molt abans de tenir un marxant, crec.

Friday, March 20, 2009

DIR SENYOR

Quan teníem 17 anys i descobríem els plaers del dandyisme ens anomenàvem sr. Això i sr. Allò. Darrerament per Internet es llegeix a gent que també s'interpel·la amb aquests senyors. A mi em fa una mica de vergonya perquè li trobo un no sé què de rellepat i artificialment refinat. Com dir-li perdoni abans de clavar-li el ganivet. Bé és l'única cosa que no m'ha agradat en vuit mesos de llegir articles d'en Melcior Comes.

ANTI-AVALOTS

S'ha suposa que un article previsible és un mal article. També cal de tant en tant deixar les coses clares i plantar-se ben dret i ferm davant la vulgaritat i dir-li : no tens raó.
Els anti-avalots actuen perquè la direcció política ho decideix. En aquest cas per desallotjar la Universitat presa pels estudiants durant setmanes i controlar després una manifestació. efectivament les manifestacions s'han de controlar perquè gràcies a l'efecte de l'anonimat hi ha molta gent que aprofita per fer el brètol i trencar coses. En tenim manta exemples.
De l'acció dels anti-avalots se'n critica :
1) La desproporció.
La desproporció depèn ben bé de com la miris. Uns quants ferits de porra o de pilota de goma no són desproporció. Els manifestants són els primers que ho saben i que hi juguen. Si tinguessin por d'una policia efectivament assassina no es plantarien davant seu a fer el gallet.

2) La violència contra els periodistes.
Els periodistes a part d'una manca d'auto-exigència escandalosa en la majoria de matèries que tracten s'han cregut el mantra de la seva indestructibilitat. Senyors, els corresponsals de guerra moren i els que cobreixen manifestacions tenen tiquets de rebre algun cop. Sembla una cosa lògica, una cosa que els Capa o els Woodwarth tenien clares i que ara s'han oblidat.

3) Violència contra els innocents.
Qui convoca una manifestació que rondi les Rambles, la Via Laietana i la part antiga de Barcelona no és la Policia. La Policia és allà per controlar-la. Vostè vol anar amb el seu fill a una manifestació on hi haurà tensió? Faci vostè el que vulgui però hi ha manifestacions pacífiques , amb controls de seguretat i després hi ha manifestacions-resposta. I si està passejant i veu molta policia i molta gent cridant ha d'apartar-se no perquè la Policia carregui sinó perquè els manifestants estan ocupant il·legalment l'espai que li correspon i en passarà una de grossa. Fer servir el ciutadà d'escut és de molt mala educació però és el que fan.

TORINO

Doncs en Clint Eastwood fet una mena d'homenatge al jove que va ser i que es retrata en la seva senectut. Si no fos perquè ho fa molt bé li hauria quedat una pel·lícula acaramelada.

Tuesday, March 17, 2009

KRUGMAN

Es tracta d'un Nobel en economia i per tant una persona sospitosa a ulls de qualsevol persona amb mentalitat liberal. Ara fa un demolidor article sobre com de malament està la situació a Espanya. Que un suposat aliat ideològic del govern espanyol plantegi un futur tant sinistre t'obliga a pensar. Realment estem donant els passos necessaris per a recuperar-nos?

UNIVERSITAT

Quan fins i tot el diari socialdemòcrata oficial es planteja la idoneïtat de canviar certs aspectes del sistema universitari és que les coses s'han complicat tant que la necessitat del canvi s'ha tornat indiscutible fins i tot en una societat com la nostra on a base de dir que aquí no passa res i que aquí no cal canviar , total perquè, ens hem cregut de veritat que es podia seguir pel camí del malbaratament públic i ara-sorpresa, indignació- hem de jugar amb les noves regles del joc, les regles del joc que et diuen que no et refiïs en absolut que tindràs una pensió en el futur però que tampoc et pots refiar dels fons d'inversió raó per la qual l'única opció que tens és la de treballar molt ara, molt en el futur i en molta quantitat per tal de poder pagar totes les teves despeses teves i de la gent que estimes sempre amb l'esperança que la formació i el coneixement et preparin millor enlloc de pitjor per un món on a la majoria ens paguen per rebre i enviar mails i procurar pensar un xic en l'interludi.

Friday, March 13, 2009

INDEPENDÈNCIA

Ara s'ha posat molt de moda parlar d'independència. S'ha posat quasi tant de moda com per parlar malament del senyor Guardans. Amb la independència passa com amb l'ecologisme que fa tot l'efecte que tots li riguem les gràcies fins el dia que en comencem a veure les conseqüències. Conseqüències?

1. Boicot espanyol. Això està clar o què ens pensàvem.
2,Devaluació de la lliga de futbol.
3. Moltes empreses perdrien o s'els complicarian un mercat fonamental.
4. Les multinacionals i els organismes supranacionals no saltarien d'alegria.
5. Tensions socials. Perquè acceptem que un canvi comporta més tensio que el manteniment de la situació.

Hi ha els teòrics que parlen de globalització i d'anar a vendre a Miami i del finançament injust i de moltes altres coses. Però de tant en tant estaria bé d'imaginar els pitjors escenaris que la independència comportaria més que res per no enganyar a ningú enmig de tant de destí universal.

LA IGNORÀNCIA GALOPA, GALOP, GALOP, GALOP

Una tertúlia a Onda Cero. Participants entre espanyolistes i espanyolistes exagerats. Hi ha una periodista que després d'afirmar conseqüentment que no és nacionalista comenta que quan ella s'ha de curar un queixal va a Bilbao a que li mirin. La rèplica d'una veu masculina es apoteòsica.
" En el País Basco primero cubren sus necesidades y lo que sobra para España y claro, es que si cada uno miraramos por lo nuestro todos tendríamos una sanidad mejor".
Hip, hip, hurra. Miri, potser sí i ho celebro. Si cada comunitat gestionés els propis impostos i els propis serveis potser sí que tots aniríem millor encara que jo ho dubto. Però el tema no és aquest senyor ; el tema i el que han d'entendre és que hi ha una tensió entre la gent que vol que la gestió segueixi com fins ara i la que en demana un canvi. I que a Cantabria, Castella o la Manxa quasi ningú voldria guanayar llibertat per perdre seguretat.

OBAMA I CUBA

El periodisme català se segueix resistint a anomenar el règim cubà de dictadura i els seus dirigents de dictadors o membres d'un govern dictatorial. S'hi resisteixen i ara lloen la iniciativa Obama de major contacte amb l'illa. Bé. No sabem què passarà però costa molt de demanar sancions al Sudan quan es premia Cuba.

Tuesday, March 10, 2009

BOTIGUES

El tancament massiu de botigues de barri. És un problema. Hi ha molta, però molta gent que pateix com per que el govern doni notables. També és cert que hi ha alguns problemes que es pateixen igual als llocs civilitzats que aquí. Sobre les botigues em demano si hi ha alguna cosa que es pugui fer a part d'esperar darrera la caixa i esperar que entrin alguns clients. Som d'una forma que no ens agrada que ens interrompin, que ens xisclin a l'orella o que ens convidin insistentment a entrar. Cert. Però es podria posar una mica més de música o promocions més òbvies o obrir de matinada o esquers de qualsevol mena per tal d'aconseguir que la gent entri a la teva botiga i s'hi gasti deu o vint euros. No sóc botiguer però esperar l'enterrament no em sembla la millor solució. En tot cas, sort a tots !
PS - A altres alçades d'anàlisi els amics Krugman i els de Think Market segueixen discutint què podria ser el millor.

Monday, March 9, 2009

COLÒNIA

Saber que a l'antiga i orgullosa Germania també hi cauen edificis per culpa de fer malament els túnels del metro no alleuja però en canvi reforça els arguments a favor de l'Enginyeria. L'Enginyeria amb majúscula és una disciplina elevada, a l'abast només d'uns quants. Empra la tècnica, el càlcul i cadascuna de les victòries de l'enginy humà contra les forces naturals- resistència a la gravetat, resistència a l'òxit, resistència a la pulverització- per tal de millorar la vida quotidiana dels individus. Que el periodisme difongui pors medievals al voltant de fer ponts o túnels o estacions de metro no és un problema d'enginyeria sinó de superstició. Que els polítics no escoltin els tècnics és el que passa quan donem responsabilitats a qui no les mereix. Res d'això és problema dels enginyers i per això també passa a l'antigament eficient i orgullosa Germania.
Aquest espai ha estat patrocinat per Caixa d'Enginyers.

Sunday, March 8, 2009

DINÀMIQUES ESPORTIVES

Hi ha moments en que sembla que podries guanyar cap rival. Res no surt bé, la decepció s'escampa i tot allò que té de bo l'esport sembla que desaparegui. Es poden perdre partits però quan se'n perden massa les coses es compliquen.
Pensant-hi i llegint articles sobre la gestió de dinàmiques negatives i suposo que repetint idees que ja es deuen haver demostrat com a falses o ineficaces proposo aquí algunes idees per començar:

1) Simplificar. Quan comencem qualsevol projecte sempre volem ser ambiciosos, diferents i deixar empremta, Quan queden deu partits i no vols baixar has de portar el teu equip al nivell més baix de poesia esportiva i donar-li només tres coses a las que agafar-se i amb les que lluitar.
2) Canviar. La cosa està tan malament que és molt difícil que vagi pitjor, per tant, pots prendre decisions dràstiques amb poca por a equivocar-te. Fes pressió tota la pista tota l'estona, fes entrenaments sense correccions, practica llançaments de tres cada partit o planifica els canvis abans del partit. El que sigui, inventa però canvia alguna cosa. Els canvis no necessàriament seran la solució però sinó arrisques no la trobaràs.
3) Eliminar. S'ha acabat el moment per a la paciència i la pedagogia. Elimina tot allò que et fa nosa per arribar al teu objectiu - la permanència- prescindeix de jugadors, d'ajudants, de sessions extres d'entrenament , d'anar a fer scouts. L'energia en aquests moments no sobra pel que cal suprimir tots els pals que tinguis a les rodes.
4) Assumir.Res del que diem aquí pot garantir res en absolut. Pot ser que perdis tots els partits que queden tot i l'energia mental que hi has posat, tot i el teu esforç. Ho has d'acceptar perquè així pots seguir fent la teva feina i no anar-te'n abaix ni transmetre nerviosisme.

LOST

La sèrie Lost a diferència de The Soprano provoca síndrome d'abstinència perquè embolica la troca cada episodi una mica més. Crea angoixa. Per què Lost sembla una serie més complexa que els Soprano quan en realitat no ho és?
1)Utilitza constantment la casualitat i, com a conseqüència la sorpresa.
2)Crea nous ens per explicar alguna cosa sempre que ho necessita.
3)Vesteix els episodis amb detalls de filosofia, ciències ocultes o sostrats de cultura pop.
En aquest sentit Lost és un producte de la post-modernitat mentre que The Soprano és una obra clàssica. A mi m'agrada molt més la segona però bé.

COMICS

Contacte durant el cap de setmana. Berlin, Octubre i Ultimate Avengers. Resultats variats.
Berlín és un còmic simple i previsible, està ben fet sense res de massa especial. Octubre té algunes coses extraordinàries pel que fa als dibuixos però narrativament fa el mateix que fa la serie Lost. Inventar-se coses creixientment complexes i enrevessades no és un exercici de narració com d'imaginació. està bé, pot ser agradable i pot ser desesperant. Prefereixo menys impactes i que estiguin una mica més pensats.
Ultimate Avengers és un còmic d'herois. D'herois amb poders i amb roba estreta. Però com que és un còmic d'ara intenta veure les flaqueses dels nostres herois i humanitzar-los. Com Watchmen fa anys. Augmenta el seu valor si has llegit historietes d'herois previament i et fa gràcia veure en Thor convertit en activista ambiental o el Capità Amèrica en una mena de Clint Eastwood.
L'altre dia em deien que els suplements dominicals estaven pensats pels dies de ressaca; els comics també.

Thursday, March 5, 2009

DONANTS

Quan em van dir que el nombre de donants d'òrgans havia disminuït els darrers anys vaig pensar mira , un altre exemple de la volatilitat de la moral que ens caracteritza; diem voler fer una cosa i en fem una altra. Després continuen l'explicació i apunten que hi ha menys accidents de trànsit amb gent jove implicada amb resultat de mort. El mort ha de ser jove per donar més i millors òrgans i no tindre'ls prèviament malalts, clar. La xifra doncs amaga altres coses. Si penso en d'altres xifres- reducció del nombre d'accidents a l'àrea metropolitana, nombre de morts en context domèstic, volum de desglaç de l'Antàrtida etc- m'agradaria poder llegir de tant en tant els contrapesos que li donen complexitat i no els que et duen cap al pensament natural.