BE KIND, REWIND O UNA PEL·LÍCULA ACABADA

A la fi el mestratge de MIchael Gondry ha trobat la seva forma de ser sense la intel·lectualitat d'en Kauffman. una pel·lícula per a qui li agrada la narració senzilla, la gent senzilla i la reacció implanificable que en una bona, justa i molt difícil conjunció generen en les obres de creació aquestes dues presències combinades . La màgia no n'és gens de senzilla. No crees una pel·lícula emocionant volent-ho. D'això, senyors, es tracta la gràcia dels Wilder de totes les èpoques. Fer de la cosa comuna, abastable, quelcom tectònic, tots ho volem i ai las! com que costa. La probabilitat més alta es la d'acabar per fer fer alguna cosa freda per posar-hi massa llast o melosa per pensar que l'espectador compartirà el nostre entusiasme però la cosa no és així. A l'espectador no l'has de guanyar. El guanyes quan ets un Tucidides, un Nabokov, un Von Trier però aleshores no es desperta aquesta calidesa reflectant que aconsegueix aquesta pel·lícula. Es tracta d'una pel·lícula excepcional, intel·lectual per qui la vulgui, dolça per qui la prefereixi . Hi haurà qui la vulgui criticar i disseccionar i aquesta algú haurà perdut una altra cosa a la seva vida, de les moltes que comporta voler imposar l'agudesa a la sensiblitat, haurà perdut l'oportunitat de gaudir per primera vegada d'una gran obra.