Tuesday, January 27, 2009

EXILI

Mercè Rodoreda, Agustí Bartra, Joan Coromines, Joan Sales, Joan Miró, Pere Calders, Eugeni Xammar, Josep Carner, Nicolau d'Orwell, Rovira i Virgili, Tísner, Carles Riba, Josep Palau i Fabre. Buida el país de l'elit i emplena'l d'una immigració adversa. Abraça totes les ideologies toves , benpensants, senzilles i tendres i el catalanisme quedarà reduït a un cert grau d'arrogància i un altre punt d'ineficàcia amb poca vergonya.

Thursday, January 22, 2009

GELOSIA

Es una forma per a realitzar multiplicacions, un recurs constructiu que dóna racons de foscor per defensar-se de les mirades d'altri i el sentiment de voler preservar allò que estimem només per a nosaltres perquè en el fons no hi ha res més decebedor que comprovar que l'estima o el tracte que algú et dispensa es pot aconseguir fàcilment i sense les lluites i laments de l'estima recíproca.

PARADOXA RÀFOLS

La meva amiga Carla , per tal de tenir el seu preuat doctorat, ha de buscar un problema no molt fàcil per no avorrir-se, no molt difícil per no embogir, no massa famós per no ser acusada de comercial ni massa obscur per no ser marginal. I després la de resoldre. No és encantadora la ciència matemàtica?

RESPONSABILITAT

L'home de la setmana que aquesta setmana es diu Obama no ha parat de repetir la paraula cada vegada que ha badat boca. La responsabilitat de treballar quan ets sa i pagar els impostos que et toca pagar, la responsabilitat de no malbaratar diner públic i la responsabilitat de preocupar-te per la millora concreta de la vida dels que t'envolten. Exactament en les coordenades contràries hi ha els anomenats deures cívics de l'Europa càlida que passen per signar manifestos, posar-se on no ens demanen i assumir unes responsabilitats que ni ens pertoquen ni som capaços d'assumir. Que el president de la Generalitat amenaci amb renyar l'ambaixador israelià fa riure i que dos-cents cinquanta professors de la universitat més penosa d'Europa demanin el boicot a Israel fa plorar.

Thursday, January 15, 2009

ADVOCATS

Hi ha la figura mítica de l'advocat que defensa la causa dels treballadors davant dels abusos practicats pels patrons. Hi ha la Norma Rae i gent humil i forta que no s'agenolla. Després hi ha qui s 'empara en aquest esperit per demanar baixes laborals perquè el llum del fluorescent li fa mal de cap. El que queda encara és la lluita entre el dèbil i el fort i entre la bellesa i el monstre; en aquests moments no ho són en absolut l'empresari peluts o la multinacional bicèfala sinó l'estructura més brutal i omnímode que ha construït l'home: la burocràcia nacional, estatal o supra-estatal. Generalitat, Estat, Brusel·les. Cada triomf d'un ciutadà contra els tres monstres és un triomf de la llibertat. A vegades les resolucions poden ser injustes, imprecises, un mosso condemnat exageradament, un túnel que s'atura. El que compta no és que la demanda no sigui justa sinó que amb una diferència abismal, còsmica, de mitjans l'individu guanyi la burocràcia en un jutjat. Mama, jo de gran voldria ser advocat administrativista.

Sunday, January 11, 2009

VIATGE

D'entrada suposo que tenir més diners et permet comprar ara un bitllet pel mes que sigui i decidir-te a de 4 setmanes de vacances sense donar-hi massa més voltes. De fet no et cal ni anar-hi quatre perquè no has d'aprofitar res. També ajuden els contractes clar.. La gent va fent broma amb els autònoms. No paren de queixar-se. Penquen menys del que diuen. Paguen com tots ni més ni menys. La subclasse social que no té contracte pateix d'una mena de corcó permanent que li impedeix d'anar de vacances amb la tranquil·litat d'un assalariat Hi van quan no toca, fora de temporada però sovint sense el caliu que et dóna viatjar amb amics. Anar sol a Fiji no són vacances sinó teràpia. Vaja, que m'agradaria anar de vacances a l'Agost.

Tuesday, January 6, 2009

MORTS

Porten 550 morts en una setmana. Molts civils , diuen. No ho sé. no ho puc assegurar. No puc diferenciar un membre de Hamas sense la seva arma de repetició d'un fuster ateu un cop jeuen ambdós en una llitera d'hospital pudenta.

En què es gasta el govern Palestí els diners de les ajudes?
Com viuen els seus líders?
On estudien els fills dels qui atien l'Intifada?

Bé, tant fa, seguim. 550 en una setmana. Posem que són uns 28000 en tot un any. Posem-ne doncs menys de 150000 si el conflicte durés en la seva plena intensitat durant cinc anys.
Cap violació a cap dona encara registrada. Cap acte de vandalisme. Morts en un conflicte. De veritat que la propera persona que gosi pronunciar la paraula holocaust al costat de la paraula Gaza rebrà la paraula fill de puta com a única resposta. Pels nacionalsocialistes i pels marxista-leninistes iugoslaus, espanyols, alemanys, polonesos o russos 150000 ànimes jueves se solien ventilar, en els bons temps, a tant la setmana.

LA MATEIXA GENT

La mateixa gent que no en té ni idea del que són la Guerra freda ni la Revolució Francesa, la mateixa gent. Els s'exclamen contra ETA però pensen que Hamas és una mena de grup d'escoltisme. La mateixa gent que sent parlar a certs independentistes i esbufega i mira cap al cel mentre pensa quins eixelebrats i que primaris. La mateixa gent que no diu ni mu després de cinquanta anys de dictadura castrista. La mateixa gent que va veure les Olimpíades i no va atutrar-se a pensar ni remotament la contradicció moral que suposava que la Xina fós qui les organitzés. La mateixa gent que no sap qui son ni Huntington ni Edward Said (per posar dos extrems). La mateixa gent que no ha llegit mai res sobre els jueus i que només en coneix en Woody Allen però ignoren Gombrich, Popper, Aron, Kuhn, von Mises o Wilder . La mateixa gent sense cap idea sobre el que signifiquen el mercat, la llibertat o l'ètica del treball. Aquesta gent és la que hem de sentir planyer perquè Israel ha entrat a la franja de Gaza.