Wednesday, October 31, 2007

diaris alemanys

Si els afegeixo a la llista de recomanats no és per vacil·lar. El meu alemany és una caqueta encara. Però quan agafo aquests diaris penso en perquè vull aprendre aquesta llengua, en com s'ho han fet per parir tans titans.
Quan Alemanya es va voler estendre no ho va fer com Anglaterra o Espanya o Bèlgica, plantant banderes arreu. Alemanya ja hi era només calia donar-li un Estat.
Diuen que és la barreja entre les doctrines ascetes més el protestanisme combinat amb Bismarck. No ho sé. però sí que notes l'excel·lència quan seient-te un matí plojós enfront d'una tasssa de te obres un diari sense fotografies ni doble interliniat

http://www.zeit.de/


frankfurter allgemeine

Idees de negoci 1

Un catalanet a Schleswig Holstein què fa? Doncs pensar com pot fer-se ric a lhora que contribueix a l'enfortiment del país i etc. A Alemanya beuen molt de vi, és increïble. La cervesa comença a estar tan mal vista... Aquí venen algun Priorat, algun dels pitjors caves i per tot i hi ha una quantitat de vi italià i vi chilè que espanta. Si algú una mica ambiciós, amb un producte mig bo ho intentés...Vuitanta milions de persones, la majoria amb una economia sòlida ( per molt que diguin) poden comprar-ne molt de vi.

Friday, October 26, 2007

EMBUSSOS

No hi haurà solució mentre la classe política catalana no consideri els embussos com un problema social tan negatiu com la bulímia o la desforestació. Economia, salut mental, relacions afectives, crispació social; ho afecta tot. Què es pot fer – a part de les arxiconegudes restriccions en l’ús del cotxe i la millora del transport públic-? Creació de parquings als afores amb serveis de tren-llançadora cap al centre de la ciutat, el quart cinturó, realisme (enlloc d’avarícia) a l’hora d’establir els límits de velocitat, passos elevats per a persones en vies mot transitades (Gran Via, Meridiana), desdoblament i construcció de vies alterantives per a les principals artèries del país . Costarà calers? Clar. Molts.

EL BALNEARI

A Kiel la gent va en bicicleta perquè té espai per fer-ho i beu molta aigua perquè quan obre l’aixeta el que en cau és frec i bo. Si la gent de Kiel conduís d’embús en embús es compartaria millor que la gent de Barcelona? No. També insultarien i utilitzarien el clàxon. Per a la gent que paguem per a que prenguin dcisions globals sembla que els embussos s’han convertit en un mal acceptable. I mentre els polítics només diguin allò de “agafeu menys el cotxe” el problema persistirà.

Wednesday, October 24, 2007

LA MEVA NOVA POLLA






Avui m’he comprat una nova polla; és robusta, negra, pesa bastant i es diu Canon Powesrhot G9. L’he tret a passejar i li he ensenyat a qui m’ha demanat. M’he passat la tarda toquetejant-la i engrapant-la amb les dues mans. Fa unes fotos aspres i sense miraments.

UNA SALA I GENT

Ahir va vindre a Kiel l’Ada Castells. L’Ada escriu novel·les i articles i ha escrit aquest cop un llibre sobre el pintor alemany Casper D. Friedrich. En va llegir fragments en veu alta a la Literaturhaus. Quan l’Ada descriu un port parla dels assaonadors i de l’olor del bre i del so del mar. Quan narra una escena eròtica afirma que els seus mugrons són com croquetes de pernil. Escriure és realment difícil. L’Ada és una dona simpàtica, sense pretensions, i això en una sala plena de gent que llegeix per ser més intel·ligent té molt valor.

Wednesday, October 17, 2007

Canon

Bernat Metge
JV Foix
Narcís Oller
Anselm Turmeda
Joan Brossa
Joan Martorell
Llorenç Vilallonga
Jordi de Sant Jordi
Jaume Roig
Josep Carner
Jacint Verdaguer
Isabel de Villena
Josep Maria de Segarra
Àngel Guimerà
Santiago Russinñol
Joan Maragall
Eugeni d’Ors
Josep Pla
Joan Sales
Mercè Rodoreda.


Aquest és el cànon de la Literatura Catalana proposat per en Quim Monzó en el discrus inaugural de la Buchmesse a Frankfurt. Algú s’atreveix amb algun altre canon de qualsevol disciplina?

Monday, October 15, 2007

Metro i seguretat

Ho he explciat molt i ho repetiré a qui vulgui. El metro a Hong Kong passa cada noranta segons. Ara que l’argument de la seguretat està descartat per què en hora punta el metro a Barcelona està espaiat cada cent vuitanta segons com a mínim?

Software i hardware


Va haver-hi intrèpids que amb la victòria de Microsoft sobre IBM van voler extrapolar la terminologia informàtica al camp social. Era aquí on Barcelona gràcies al seu software: el capital humà, el seu clima, les pel·licules d’en Portabella acabaria triomfant. Després de l’estiu que hem passat tots plegats s’ha demostrat que vivim en un AMSTRAD .I que el nostre software encara no ho ha detectat.



http://en.wikipedia.org/wiki/Amstrad

Influència a TVC

Quan TVC va començar estava plena de vallesencs, enginyers i vallesencs. Era una mica massa seriosa i entusiasta. Després la gent de Reus i Tarragona van sembar-hi una mica d’ humor. Fins i tot algun pallaresenc hi va dir alguna cosa interessant. Coses tan extremes com un cornellenc (de Llobregat) o un bonanoví (de Semon) havien fet gràcia. Però és ara que la TVC està en mans de barcelonins que la televisió pública catalana s’ha immers amb tota la temeritat en el que és la característica intel·lectual més destacable de la ciutat; la buïdor cofoia.

La discoteca plena

La ciutat, Barcelona, se m’ha tornat com una d’aquelles sales de festes que es posen de moda, on tothom hi vol anar perquè és divertidíssim però al final hi ha tanta gent que no es pot ballar, no es veuen els pantanalons nnets i nous que t’hi has posat i acaba fent olor de suat. L’entrada, caríssima.