FIDELITZACIÓ

Actualment es produeixen tants continguts per Internet i llocs diferents que costa de seleccionar. Darrerament però he descobert 4 coses que m'han semblat interessants:

1) El compromís de Google amb els blocs i les subscripicionsés evident; Igoogle ho demostra i qualsevol forma d'èxit passa avui per els mecanismes de subscripció. Ja està al mateix nivell d'importància que els marcadors socials.

2)Amazon dóna ara la possibilitat de crear un document amb un racord de les teves compres. Es tracta d'una mena d'historial de compres. A mi em recorda a una idea que ja s'havia practicat en el passat sobre els carnets de subscripció. En el currículum hi afegeixies els clubs dels que ets membre o els diaris dels que ets subscriptor. Quan tothom té un MBA potser comença a ser més interessant saber què has estat llegint els darrers mesos.

3) La personalització d'aplicacions. Ara mateix qualsevol pel·lícula no només es que arrenqui un myspace, un facebook o un blogger pèro és que també dissenya icones, enganxines descarragables o fins i tot http://icalshare.com/http://icalshare.com/ propis.

4) La gent, per desgràcia, segueix obsessionada per el maleït YouTube

Revistes

The Economist i Die Zeit. Són dos dels exemples de premsa que més m'han impressionat en ma vida. L'altre és el South China Morning que té com a principal argument el fet de ser perfectament britànic emnig d'Àsia. I la influència britànica a Hong Kong notar en ben poques altres coses.
Me'ls mirava l'altre dia em semblen fantàstics. Crec que serien una matèria digna d'estudi, suficient per omplir un semestre sencer. En llengua espanyola no sé si existeix una publicació equivalent; jo no la conec.
Em sembla que si existís, si hi hagués una classe social i cultural a Espanya i a l'Amèrica Llatina suficientment àmplia, formada i rica com per poder comprar cada setmana una publicació així el català estaria en un perill sense precedents. Qualsevol ciutadà amb ganes de fer negocis s'hauria de prendre aleshores encara més seriosament una llengua que competiria directament amb la seva materna. El castellà seria aleshores un idioma no només de masses sinó també d'èlits. L'idioma de l'altre banda de l'Ebre se situaria realment com a tercera llengua global. Un idioma que tothom voldria aprendre - com ara l'anglès o el xinès - i que el ciutadà de Catalunya parlaria sense esforç.

Radio, opinions i subscripció (III)

3. Col·lectivitzacions a Catalunya

Radio, opinions i subscripció

He creat una mena de plataforma per a que es puguin escoltar peces que crec que us poden interessar. A mi això de la ràdio a la carta em sembla un invent fenomenal. Enlloc d'escoltar música escoltes informació i continguts. Us podeu subscriure des del Google Reader o des del ITunes. Només cal que busqueu "surroca".

De moment aquí us presento les opinions del professor Josep Termes sobre alguns factors de la Guerra Civil Espanyola. Les seves opinions són la base del documental que estic realitzant ara.

1. Visió internacional de la Guerra Civil

primer podcast?

Aquí intentaré penjar algunes de les coses que m'interessen en format audio. Enlloc d'escoltar els Strokes podeu escoltar entrevistes a gent que no ha tastat la sàlvia barrejada amb la cocaïna en sa vida.

diaris alemanys

Si els afegeixo a la llista de recomanats no és per vacil·lar. El meu alemany és una caqueta encara. Però quan agafo aquests diaris penso en perquè vull aprendre aquesta llengua, en com s'ho han fet per parir tans titans.
Quan Alemanya es va voler estendre no ho va fer com Anglaterra o Espanya o Bèlgica, plantant banderes arreu. Alemanya ja hi era només calia donar-li un Estat.
Diuen que és la barreja entre les doctrines ascetes més el protestanisme combinat amb Bismarck. No ho sé. però sí que notes l'excel·lència quan seient-te un matí plojós enfront d'una tasssa de te obres un diari sense fotografies ni doble interliniat

http://www.zeit.de/

frankfurter allgemeine

Influència a TVC

Quan TVC va començar estava plena de vallesencs, enginyers i vallesencs. Era una mica massa seriosa i entusiasta. Després la gent de Reus i Tarragona van sembar-hi una mica d’ humor. Fins i tot algun pallaresenc hi va dir alguna cosa interessant. Coses tan extremes com un cornellenc (de Llobregat) o un bonanoví (de Semon) havien fet gràcia. Però és ara que la TVC està en mans de barcelonins que la televisió pública catalana s’ha immers amb tota la temeritat en el que és la característica intel·lectual més destacable de la ciutat; la buïdor cofoia.