MÚSICA QUE S'ENRIMA, TREPIDANT

Des d'aquesta plana hem defensat sovint que a una nació sense estat no li cal un cinema propi. Es tracta d'una indústria cara, rentable només en tant que majoritària i que a Europa corre el perill de tornar-se una activitat subsidiària per definició. Caldria estar atents, però, a la promoció i el suport d'altres formes de cultura. Per exemple defensem que actualment la llengua que no compta amb una escena hip-.hop pròpia es troba més a prop de morir. En català hi ha alguns exemples però la majoria estan massa dominats per aspectes reivindicatius i identitaris. El hip hop és el llenguatge de la potència, el carrer brut, l'arrogància, de tot en tenim a Catalunya i encara que no encaixi amb els ideals del noucentisme sembla imprescindible per construir una cultura nacional plena. També la ideològica, buida i urbana n'és de cultura.

Lambs for lions

Potser la cita referida a la guerra sigui el més interessant. Aquella que els alemans referint-se a les tropes angleses "són com lleons dirigits per xais". La pel·lícula té algunes coses i li en sobren moltes.
1) Un estudiant suposadament amb talent però que no ho demsotra.
2) Un professor que no te'l creus. A sobre és en Robert Redford que ha dirigit la pel·lícula s'ha fet a mida. I si la seva mida és aquesta; fotut.
3) El Cruise ho fa bastant convincenment de conservador belicista.

I el millor que té la pel·lícula és la conferència dels estudiants. Són deu minuts suggerents. Estil patriòtic i una mica carlí però interessant. Després el tema és que sigui bastant inversemblant que dues persones brillants es decideixin allistar-se per anar a lluitar en un país ple de montanyes.

Bismarck ara

El nom de Bismarck ha sortit darrerament en una serie d'articles com a contrapunt a una de les tendències més funestes del temps present; l'hiperactivitat declaratòria dels polítics. Us adjunto un article bastant divertit.

Revistes

The Economist i Die Zeit. Són dos dels exemples de premsa que més m'han impressionat en ma vida. L'altre és el South China Morning que té com a principal argument el fet de ser perfectament britànic emnig d'Àsia. I la influència britànica a Hong Kong notar en ben poques altres coses.
Me'ls mirava l'altre dia em semblen fantàstics. Crec que serien una matèria digna d'estudi, suficient per omplir un semestre sencer. En llengua espanyola no sé si existeix una publicació equivalent; jo no la conec.
Em sembla que si existís, si hi hagués una classe social i cultural a Espanya i a l'Amèrica Llatina suficientment àmplia, formada i rica com per poder comprar cada setmana una publicació així el català estaria en un perill sense precedents. Qualsevol ciutadà amb ganes de fer negocis s'hauria de prendre aleshores encara més seriosament una llengua que competiria directament amb la seva materna. El castellà seria aleshores un idioma no només de masses sinó també d'èlits. L'idioma de l'altre banda de l'Ebre se situaria realment com a tercera llengua global. Un idioma que tothom voldria aprendre - com ara l'anglès o el xinès - i que el ciutadà de Catalunya parlaria sense esforç.

Espionatge cap endins

El professor Edward N.Peterson va escriure uns quants llibres sobre Alemanya; guerra convencional, guerra freda i demés. Vaig llegir un llibre seu sobre la Stasi bastant impactant fa ara un any. Investigar l' Stasi i altres cossos de seguretat comunistes ha estat una feina difícil perquè es van eliminar molts documents. En tot cas queden clares unes quantes idees;

1) Els alemanys van ser tan eficaços rellançant la indústria i resistint-se a la indolència del socialisme com construint un cos d'espionatge eficaç i enorme. Els càlculs numèrics espanten.

2)Algunes pel·lícules encara indignen a molta gent perquè edulcroa el que no tenia ni mica de gràcia ni de sucre. Encara que la indústria necessiti. (I jo ho defensi)

Pacifisme

Aquí la gent a la que beu una mica no es posa a parlar de política. La gent es controla. I no parla sense més informació. Però si que hi ha una animada consciència antibèlica. Dura, beligerant. Si tu exhibeixes amb cinisme els arguments dels neocons ells et responen encara amb més duresa i autoritat. La gent no es deixa impressionar gens. M'encanta. Hi ha un excesiva fixació amb el poder de la CIA i els EUA, cert. Però hi ha altres coses molt interessants. Està molt estesa la idea que quasi res mereix cap mort. No els parlis d'enemics de la llibertat perquè comencen amb la llista de països que ningú vol alliberar i no paren. No els parlis d'ètica perquè primer riuen i després responen. Si de veritat creus que els valors d'Occident valen unes guerres perquè no agafes tu una pistola i vas tu a morir enlloc de quedar-te aquí escrivint? A Alemanya quan he volgut ser una mica cínic i polèmic m'he trobat davant amb uns arguments contraris carregats del mateix pragmatisme i mala llet.

I per acabar un parell de comentaris del llibre del Sanchez Ferlosio (si , el pesat del Jarama que segueix sent pesat però suggestiu i molt apreciat pels castellans):

1) Veient un camp ple de morts Napoleó va dir allò de "això ho soluciona una nit de passió a Paris"

2) Per una qüestió teològica el Talmud estableix que si en un judici un acusat és declarat culpable per unanimitat - essent la veu única només divina - seria declarat immediatament innocent. La unanimitat és vista com quelcom negatiu i no positiu.

Radio, opinions i subscripció (i IV)

4. Els Fets de Maig i la fi de la Revolució

Radio, opinions i subscripció (III)

3. Col·lectivitzacions a Catalunya

Radio, opinions i subscripció (II)

2. Situació agrària a Catalunya 1936

Radio, opinions i subscripció

He creat una mena de plataforma per a que es puguin escoltar peces que crec que us poden interessar. A mi això de la ràdio a la carta em sembla un invent fenomenal. Enlloc d'escoltar música escoltes informació i continguts. Us podeu subscriure des del Google Reader o des del ITunes. Només cal que busqueu "surroca".

De moment aquí us presento les opinions del professor Josep Termes sobre alguns factors de la Guerra Civil Espanyola. Les seves opinions són la base del documental que estic realitzant ara.

1. Visió internacional de la Guerra Civil

Potser havia de passar

No me n'alegro ni res. Però de gent pèrfida n'hi ha arreu i la indústria dels bons sentiments és un camp com qualsevol altre treure'n profit. La història de les adopcions és trista i poc clara. Caldrà veure com queda. Però esperem que de mica en mica, la visió generalitzada que es té de les ONG vagi racionalitzant-se i fent-se adulta.

primer podcast?

Aquí intentaré penjar algunes de les coses que m'interessen en format audio. Enlloc d'escoltar els Strokes podeu escoltar entrevistes a gent que no ha tastat la sàlvia barrejada amb la cocaïna en sa vida.

Influència a TVC

Quan TVC va començar estava plena de vallesencs, enginyers i vallesencs. Era una mica massa seriosa i entusiasta. Després la gent de Reus i Tarragona van sembar-hi una mica d’ humor. Fins i tot algun pallaresenc hi va dir alguna cosa interessant. Coses tan extremes com un cornellenc (de Llobregat) o un bonanoví (de Semon) havien fet gràcia. Però és ara que la TVC està en mans de barcelonins que la televisió pública catalana s’ha immers amb tota la temeritat en el que és la característica intel·lectual més destacable de la ciutat; la buïdor cofoia.