EL BON ANGLÈS

A Kiel hi viu en Matt Carter. La seva nòvia és bonica i senzilla. Ell és anglès i això explica moltes coses. Juga a rugby, beu cervesa, treballa en una refineria petrolífera, és malparlat i fa bromes de tipus racial, alhora llegeix Chesterton, parla sense errors i és una d'aquelles persones de les que difícilment algú pensaria que és estúpid. Té quelcom d' encisant. I per això destacava el seu lloc d'origen. Les Middlands i els seus habitants són molt bèsties, plou? no s'immuten, pol·lució? reneguen però no és lamenten, sembla que perdran una guerra? i una merda la perdran, ells són britànics. A en Matt no li agrada la seva illa i ho entenc però alguna cosa deu tindre aquell munt de pedra mullada que no para mai de produir éssers extraordinaris. Ha estat un plaer, sr. Carter.

Lambs for lions

Potser la cita referida a la guerra sigui el més interessant. Aquella que els alemans referint-se a les tropes angleses "són com lleons dirigits per xais". La pel·lícula té algunes coses i li en sobren moltes.
1) Un estudiant suposadament amb talent però que no ho demsotra.
2) Un professor que no te'l creus. A sobre és en Robert Redford que ha dirigit la pel·lícula s'ha fet a mida. I si la seva mida és aquesta; fotut.
3) El Cruise ho fa bastant convincenment de conservador belicista.

I el millor que té la pel·lícula és la conferència dels estudiants. Són deu minuts suggerents. Estil patriòtic i una mica carlí però interessant. Després el tema és que sigui bastant inversemblant que dues persones brillants es decideixin allistar-se per anar a lluitar en un país ple de montanyes.

Federalisme, eficàcia

A Catalunya està molt extesa la idea que associa federalisme i eficàcia. També s'està desenvolupant prou la que relaciona gestió privada i agilitat. Amb la gent amb qui n'he disctut m'acaban etzibant que no. Molts cops el federalisme el veuen a Alemanya com una eina per al clientelisme més entorpidor i curt de mires mentre que la transformació del sector públic en economies de mercat ho fa tot diferent però no necessàriament millor.

A Alemanya cada ciutadà paga cada mes al voltant de cent euros per a la seva assegurança. Són assegurances amb suport públic - no carreguen tot el cost en l'usari-. El ciutadà va al metge paga, li envia la factura a l'asseguradora que més tard li paga. Tot sembla raonable, estricte i modern. Fins que sents els alemanys com en parlen.

Deu ser una característica post-moderna la de no aconseguir mai d'estar contents amb el que tenim. (Comentari extret d'una galeta del restaurant xinès de Holtenauerstrasse).

Espionatge cap endins

El professor Edward N.Peterson va escriure uns quants llibres sobre Alemanya; guerra convencional, guerra freda i demés. Vaig llegir un llibre seu sobre la Stasi bastant impactant fa ara un any. Investigar l' Stasi i altres cossos de seguretat comunistes ha estat una feina difícil perquè es van eliminar molts documents. En tot cas queden clares unes quantes idees;

1) Els alemanys van ser tan eficaços rellançant la indústria i resistint-se a la indolència del socialisme com construint un cos d'espionatge eficaç i enorme. Els càlculs numèrics espanten.

2)Algunes pel·lícules encara indignen a molta gent perquè edulcroa el que no tenia ni mica de gràcia ni de sucre. Encara que la indústria necessiti. (I jo ho defensi)

Pacifisme

Aquí la gent a la que beu una mica no es posa a parlar de política. La gent es controla. I no parla sense més informació. Però si que hi ha una animada consciència antibèlica. Dura, beligerant. Si tu exhibeixes amb cinisme els arguments dels neocons ells et responen encara amb més duresa i autoritat. La gent no es deixa impressionar gens. M'encanta. Hi ha un excesiva fixació amb el poder de la CIA i els EUA, cert. Però hi ha altres coses molt interessants. Està molt estesa la idea que quasi res mereix cap mort. No els parlis d'enemics de la llibertat perquè comencen amb la llista de països que ningú vol alliberar i no paren. No els parlis d'ètica perquè primer riuen i després responen. Si de veritat creus que els valors d'Occident valen unes guerres perquè no agafes tu una pistola i vas tu a morir enlloc de quedar-te aquí escrivint? A Alemanya quan he volgut ser una mica cínic i polèmic m'he trobat davant amb uns arguments contraris carregats del mateix pragmatisme i mala llet.

I per acabar un parell de comentaris del llibre del Sanchez Ferlosio (si , el pesat del Jarama que segueix sent pesat però suggestiu i molt apreciat pels castellans):

1) Veient un camp ple de morts Napoleó va dir allò de "això ho soluciona una nit de passió a Paris"

2) Per una qüestió teològica el Talmud estableix que si en un judici un acusat és declarat culpable per unanimitat - essent la veu única només divina - seria declarat immediatament innocent. La unanimitat és vista com quelcom negatiu i no positiu.