NADALS A BERLIN

Berlin una ciutat que te l'agafes per principi amb pinces. Li agrada a tothom així que és sospitosa. Et recorda a Barcelona amb aquest aire de consens i modernor. Però si ets una mica sincer acceptes que les semblances s'acaben aquí. Barcelona no ha estat mai res més que una ciutat mitjana que va tindre la sort de tindre en Gaudí i en Cerdà i el privilegi de jaure a Catalunya. Berlin és una capital. Si l'esperit del temps o allò de trascendent cultural i col·lectiu es nota a alguna banda aquesta banda és Berlin. Encara que la majoria de la Prússia sigui avui Polònia allò va ser un imperi. I en els imperis saben com celebrar Nadal

Mestres i solidesa

La classe continua bastant desorientada i perduda. L'alemany entra al nostre cervell lentament i la gent comença a posar-se nerviosa. Respostes a cegues, certa tensió racial, gent que no s'aixeca del llit perquè no veu sortir el sol. Per sort de tots avui ha vingut una nova professora. No m'he apuntat el seu nom. La professora roca li podríem dir. Una persona que explica perfectament el datiu, que a base de repetició i fermesa ho integra en el cervell tancat d'un ramat afamat, flàccid deu ser capaç de tot. Ha entrat i ja es notava que ella no pensava que estava en una escola social i que per tant ens ha de tractar amb compassió. Ella és mestra; ensenya una llengua antiga i de cultura i nosaltres tenim l'oportunitat d'aprende-la ara amb ella. Volem o no volem. No ens ho demanarà ni s'immutarà si no aprofitem l'oportunitat. Al principi hi ha xivarri, ganyotes. Ella segueix parlant un germànic sec, adult. Algú intenta interrompre. No ho aconsegueix. Ho agafes o no? Vols ser alguna cosa més que un nou vingut, vols ser un ciutadà? Dubtes, mitges beus. Mentre, ella, escriu a la pissarra i dicta baix.

Bismarck saludant

Bismarck dient hola a qui vulgui ser saludat.

Federalisme, eficàcia

A Catalunya està molt extesa la idea que associa federalisme i eficàcia. També s'està desenvolupant prou la que relaciona gestió privada i agilitat. Amb la gent amb qui n'he disctut m'acaban etzibant que no. Molts cops el federalisme el veuen a Alemanya com una eina per al clientelisme més entorpidor i curt de mires mentre que la transformació del sector públic en economies de mercat ho fa tot diferent però no necessàriament millor.

A Alemanya cada ciutadà paga cada mes al voltant de cent euros per a la seva assegurança. Són assegurances amb suport públic - no carreguen tot el cost en l'usari-. El ciutadà va al metge paga, li envia la factura a l'asseguradora que més tard li paga. Tot sembla raonable, estricte i modern. Fins que sents els alemanys com en parlen.

Deu ser una característica post-moderna la de no aconseguir mai d'estar contents amb el que tenim. (Comentari extret d'una galeta del restaurant xinès de Holtenauerstrasse).