Thursday, February 19, 2009

SÍ QUE IMPORTA

Amb calma es poden dir les coses no? L'estat d'Israel està disposat a bescanviar un soldat israelià segrestat per Hamàs per 1000 detinguts propers a Hamàs. A això Catalunya Ràdio li diu tensar la corda. Ostres i redimoni. Quan a latituds més properes ens fan els vestits a mida i ajustadets aquí ningú no piula.

Els jueus es fan els víctimes i utilitzen una cosa que va passar fa 50 anys i que avui en dia ja no serveix d'excusa.

Perdoni?

La fam a l'Àfrica és conseqüència de l'imperialisme, les males escriptores femella culpa del patriarcat, la delinqüència afro-americana darrera anella de l'esclavisme però la defensa (ferotge) de la pròpia existència no pot tenir res a veure amb l'intent nacional-socialista d'exterminar tot un poble fa només 62 anys. Entenguem-nos Hitler, Stalin i Mahmud al Zahar comparteixen un mateix programa molt simple. Un programa que ningú a Catalunya va ajudar a evitar fa 62 anys i que ara ens treu bastant de dret a criticar.

UNA HISTÒRIA DE POR

Morts a Palestina, desapareguts a l'Argentina, deportats a Catalunya, sacrificats a Japó... Els nombres importen i l' horror que es va practicar a l'URSS entre 1924 i 1939 (abans de començar amb l'heroisme guerramundialista) s'hauria d'estudiar a escola. Quina por, de veritat, quina por.

EBRE

Localitzacions per una pel·lícula de cinema negre: carrer Pi a Mora d'Ebre, la carretera que travessa Corbera, un taller de camions a la Fatarella, estació de trens de Mora la Nova. Ara falta el guió

AUDIÈNCIES

Espero que qui calcula les audiències tingui ben present quantes vegades canviem d'emissora els qui viatgem en cotxe per raons de tipus tècnics. El més escandalós és quan et trobes una gent parlant en castellà en un to seriós, documentat, mesurat. Són els moments en què la ràdio fa allò que el govern espanyol no aconseguirà mai; fer-te dubtar de la idoneïtat de la independència.

SLUMDOG MILIONAIRE

Lenta. Amb aquest regust a màrqueting emocional que va començar amb Amelie i hem patit durant anys amb anuncis d'Endesa.

Tuesday, February 17, 2009

MONUMENT



Avui desballesten un dels símbols del barri més avorrit de Barcelona; el de Jose Antonio. La majoria de gent ni ho sabia i hi convivia amb tranquil·litat. Un obelisc massís, un mural de pedra; una mica d'escultura speeriana i de "Die Ruinenwerttheorie". A mi m'agradava de la mateixa manera que a la majoria de gent que conec els hi agrada la Model o els hi semblaria una llàstima embellir amb pedaços el carrer més lleig del sud d'Europa: l'Avinguda de Roma. També és cert que conservar formes de monumentalisme feixistoide podria ser una forma de conservar viva la memòria més efectiva que la de transformar-ho tot segons les necessitats del govern del moment i després invertir molts diners en panflets i publicacions per explicar les coses. Les coses són millor vistes que explicades. I ara que teníem el nostre Valle de los Caídos particular en forma de Fòrum ( d'alguna forma el Fòrum és el cementiri d'una societat opulenta que podia hiper-invertir en bones intencions) hem perdut el monument a un líder que actualment no importa a ningú i no fa cap mal. Una llàstima.

SALVADOR

Jo me'l llegeixo cada dia com a l'Enric Vila, en Jordi de la Torre, en Vicent Sanchis , en Melcior Comes, l'Iu Forn, en Sala-i-Martin quan puc i m'imagino el que escriurien l'Alfons Quintà i en Joan Oliver si encara parlessin cada dia. Aquesta és la meva gent i no hi ha cap dona per estricta casualitat. Però darrerament trobo en Salvador massa rus, amb una mena d'espiritualitat desorientada i pomposa. Tanta insistència en l'essència, el que som i el que no som, el recargolament i en el trascendir. Espero que torni d'aquí poc a la croqueta i a l'humor.

NOTÍCIA CONDICIONAL

Escolti des de l'arxiu la forma com la televisió i i ràdio pública catalana ha tractat el tema de l'expulsió de Veneçuela de l'eurodiputat del PP Luis Herrero. Aquest home té un aspecte tèrbol i una mena d'histerisme en la forma de parlar que llença cap enrere. Cert. Un país fa fora a un ciutadà estranger per expressar una opinió. Aquest país és Veneçuela. Doncs Veneçuela no gaudeix del nivell más bàsic de llibertat d'expressió. El socialisme tothom ho sap té la pell molt fina però els periodista català no. El periodista català mira de buscar quina forma d'ofesna ha practicat un diputat de dretes. Si cada vegada que algú a Espanya declarés que es viu en una dictadura, estat policial, tirania nacionalista o règim feudal el país quedaria buit d'uns i altres. Podem anar desprestigiant i tirant pel terra cada vegada més el periodisme o podem parar d'escoltar aquesta gentola.

Saturday, February 14, 2009

SUBSCRIPCIÓ

Més o menys ja tothom parla de les dificultats de fer-se un espai a Internet i etc. De la sobreinformació, el xoriço i la teoria de l'embut. A mi em funcionen bé dues formes de navegació. Una és l'aleatòria, sempre gràcies als amics d'Stumble i a tota la gent que vol compartir. L'altre és l'editorial a partir de la subscripció i (molt important) dessubscripció de planes de diferents autors i mides. Anar a Google i buscar paraules aleatòries per passar l'estona ens hauria de semblar a hores d'ara tan antic com encendre unes espelmes per poder cosir de matinada.

PENSAMENT FUTURISTA

Agradable tertúlia de l'altre dia, l'altra nit. Crítiques al govern Zapatero. L'advocat defensor salta amb dos arguments de to científic.
El primer argument és fer constar que tots els governs del món han abocat diner públic per rescatar bancs i que per tant si critiquem Zapatero hauríem de criticar molts altres governs. És un argument inductiu.
El segon argument és que és impossible saber si el que s'està fent serà o no serà eficient en el futur. Es tracta de la resistència científica a creure en la capacitat per conèixer el futur. És una argument en contra del determinisme.
Com ja va afirmar el mestre Popper fa anys , les ciències socials aleshores i
ara mateix el periodisme i amb ell gran part del pensament estan intoxicats de determinisme.
Per cert l'advocat defensor té oficina aquí.

PUBLICAR

És innegociablament cert que hi ha massa llibres i que la indústria editorial planteja un dels reptes més eloqüents a la balança entre efectes de la cultura (entès com a tot allò humà) i capacitat de recuperació de la natura. Tant de paper per no res. Si rebaixem el nostre nivell de compromís i sensibilitat a l'estàndard humà habitual i ens demanem només què ens agradaria fer per fer alguns diners potser ens podríem treure algunes vergonyes i acceptar que fora un luxe, un plaer i un objectiu legítim escriure, fer fotografies, editar-les i posar-les en planes cosides perquè la gent pogués llegir-ne unes quantes i sentir alguna mena de plaer o de fàstic mentre els dígits del nostre corrent passen d'un a dos, de dos a tres i dels tresos als quatres.

Thursday, February 5, 2009

NOUS CAPOS

En el panorama comunicatiu espanyol hi ha tres exemples que et tiren d'esquena. Són Buenafuente, els de la Trinca (menys el pobre de la barba, fa llàstima de veritat) i l'Emilio Aragon. Els tres comencen fent humor. Res d' ESADE . Als vint-i-pocs tenen programes en emisores locals després series, més tard diversifiquen i finalment es fan productors i empresaris. Apassionant. Seria un exemple a ensenyar a moltes escoles de negocis i per a la massa gent que té una idea tancada del que cal per a sortir-se'n a la vida. hi ha la gent que vol guanyar una mica més cada vegada que canvia d'empresa i així anar-se enfilant. I després hi ha la gent que assoleix el nivell del jaguar i la piscina a base d'hiper-activitat.

Sunday, February 1, 2009

EL CUL IBÈRIC

La insuportable olor corporal ibèrica .
1) En el govern hi ha un partit que va formar, finançar i protegir un grup terrorista paraestatal. I que va matar gent. Això és infinitament més greu que donar suport a una acció militar a càrrec dels EUA. Molt més.
2) Empresonen un cop a l'any deu o dotze paquistanesos, no hi troben mai res, els deixen a la presó un temps més. Els alliberen. Hi ha terroristes, clar, però per què mai els troben?
3) Quants diners dedicats a fins socials dins els pressupostos de l'estat són destinats a alimentar l'estructura que els gestiona i quants als seus destinataris naturals i legítims. Procuro no fer demagògia però acostar-se al femer de les polítiques socials tira cap enrere.
4) Hi ha una llei antiterrorista que prohibeix els partits polítics abertzales que no condemnen la violencia d'ETA presentar-se a les eleccions, és il·legal d' asseure's en una taula amb militants d'ETA per negociar. Tots corren a dir que el problema del terrorisme islamista té una base social però volen extirpar ETA com si fos un tumor.
5) Periodisme submís i captiu. Espanya està el numero 26 en el rànquing de països amb +/- llibertat de premsa. Com per anar donant consells!

AVI MOGRABI

L'Avi Mogravi està en contra de la darrera acció del seu govern a Gaza. Per mi una de les grans contradiccions ibèriques ha estat l'afició per anar a posar el nas als anus de fora quan el nostre fa tanta olor. Em sembla una actitud immoral. I després hi ha aquest documentalista, refinat, convençudíssim, pacifista, objector de consciència, detingut i empresonat vaires vegades per Israel, odiat pels laboristes i el Likud, que el millor que té és que tot i els seu convenciment i militància et parla amb la suficient ironia i prou refleixió. Suposo que és la sensació que es podia tenir abans amb un Semprún per exemple. Fins amb un Montalban. No en tinc ni idea de si són exemples vàlids però es tractaria d' un grau de civilització per sobre de qualsevol idea. Recomano les seves pel·lícules i si mai teniu l'ocasió d'escoltar-lo en directe no us ho perdeu.

DOCUMENTALS FETS

He estat al Docs aquesta setmana. Una experiència agradable.
1) Sense un soci fort que aporti al voltant d'un 30% del teu documental no hi ha projecte. Aquest paper correspon normalment a la televisió nacional. En un sistema públic de televisió el primer deure és el de suportar projectes propis. Per tant , proteccionisme encara.
2) Quan qualsevol televisió suggereix que vol comprar el teu documental ja li ptos psoar una xifra. 3000 euros.
3) Per contradir o per contribuir als tòpics sempre hi ha l'excepció. Andalusia, taifa, protectorat i etc. El millor pitch de totes les sessions ha estat el que ha fet el representant de la "Claqueta Metalica".
4) Els documentals no necessiten històries que facin llàstima ni emocionals en el sentit ideològic de la paraula. Poden haver-hi documentals d'humor.
5) Algunes cadenes en decadència o caiguda lliure - amb un passat prou gloriós com la coproducció sobre el documental de Mercader- com Arte o Canal+ envien compradors potencials a aquests sidrals més per aparentar que per cap altra cosa. El nivell dels comentaris i la seva "ramploneria" (Dícese del calzado tosco. Vulgar, chabacano; aplicat sovint a certs tipus de defenses centrals de la Lliga espanyola de futbol) farien enrogir l' oient més ben disposat. Si no tenen diners ni per comprar documentals ni per contractar professionals capaços que no ens facin passar a tots vergonya, si us plau.

TRADUCCIONS

Per mi l'adolescència va ser el moment en què pensava que no s' havia de llegir literatura traduïda i que procurí llegir algun portuguès del qual ara no obriria cap llibre o un italià rellepat i suïcida. L'entrada a la vida adulta m'ha suposat assumir que entre les moltes coses a les que em puc dedicar molt serà a desenvolupar el meu anglès com per gaudir Updike o Wolfe (encara que dos s'odiïn ens poden alimentar) amb la varietat i subtilesa que mereixen i molt menys Grossman o Dostoievsky. Traduccions doncs en la meva llengua. Que em permetrà d'entendre-la millor. I encara que sigui cert que per copsar del tot el" Leviatà" res millor que llegir-lo amb totes les seves gàrgoles originals a hores d'ara, a quaranta anys vista de la nostra mort hem de començar amb les eleccions.