En el panorama comunicatiu espanyol hi ha tres exemples que et tiren d'esquena. Són Buenafuente, els de la Trinca (menys el pobre de la barba, fa llàstima de veritat) i l'Emilio Aragon. Els tres comencen fent humor. Res d' ESADE . Als vint-i-pocs tenen programes en emisores locals després series, més tard diversifiquen i finalment es fan productors i empresaris. Apassionant. Seria un exemple a ensenyar a moltes escoles de negocis i per a la massa gent que té una idea tancada del que cal per a sortir-se'n a la vida. hi ha la gent que vol guanyar una mica més cada vegada que canvia d'empresa i així anar-se enfilant. I després hi ha la gent que assoleix el nivell del jaguar i la piscina a base d'hiper-activitat.
Thursday, February 5, 2009
Subscribe to:
Post Comments (Atom)
No comments:
Post a Comment