Tuesday, December 30, 2008

CUINETES

Com que al final no cuinaré el que havia previst de fer per cap d'any com a mínim deixo aquí el document que em va fer pensar que jo també podia ser cuiner

MALS DIES PER VEURE ELS AMICS

Dues germanes moren sota el foc israelià a Gaza. Qui trenca la treva és Hamas. L'única opció de Hamas és rendir-se. No es volen rendir. Fan la guerra. En una guerra mor gent. Si ets molt més fort que el teu contrincat moren molts més palestins que israelians. Un blog amic.

Saturday, December 27, 2008

NO SABEU QUÈ LLEGIR

Li reconec a la meva família la perseverància que van tenir a l'hora de buscar i trobar els llibres que vaig demanar la mateixa que ens va faltar a tots plegats per a mantenir una conversa arbrada i ben tensada durant la ingesta dels braons. Potser ens falta compartir altres coses.

Monday, December 22, 2008

SENYOR FRANCISCU

El senyor Franciscu no és un home sinó una doctrina. Treballa molt i tot t'anirà bé. La família et distreu dels problemes de la feina, la feina et distreu dels problemes de la família. El president del govern no té cap interès en que visquis millor del que vius. Agafa la bicicleta fes vuitanta quilòmetres, esmorza un estofat amb vi i un cafè, torna a fer vuitanta quilòmetres més. El matí de Diumenge ja haurà passat i et trobaràs millor. El treball dignifica. Si no treballem ens tornem uns pàries que anem amunt i avall sense fotre res, ara un quinto allà , ara un anís allà. La gent no ha de veure quants diners tens o deixes de tenir. No donis diners en públic. La gent té molta curiositat i molta llengua. He treballat trenta-cinc anys a la mateixa empresa i fa quaranta anys que estic casat i les coses m'han anat bastant bé. El sr. Franciscu és el propietari del pis on visc.

EL VALOR DE LA PORNOGRAFIA

Per Internet es pot consumir una quantitat i varietat de pornografia que et podria prendre totes les hores del teu dia. Totes. Pots veure actrius que es fan passar per addictes al crack i que es maquillen les dents de negre mentre practiquen fel·lacions. Pots veure-hi japoneses introduint-se una gran varietat d'éssers vius (preferentment de pell humida). Pots trobar-hi d'altres coses més agradables i d'altres que són justament castigades i perseguides per llei i les autoritat internacionals. En tots els casos utilitzar imatges i sons per practicar l'onanisme (fins a vegades compulsivament, fins a vegades exagerada) constitueix una via d'escapament que l'home contemporani té per assadollar les seves insatisfaccions - o per distreure's un dimarts a la tarda posem el cas- molt més neta, ètica i poc destructiva que d'altres activitats que tradicionalment han practicat els mascles per distreure's. També hi ha homes que viuen la seva sexualitat unida només als sentiments elevats i a les carícies i el mirar els ulls i mira quines mans tan fredes que tinc. Però per la resta la pornografia - i el seu molt fàcil accés - és actualment un aliat molt important en la supervivència i bona salut de les seves parelles.

EL PRESSUPOST I EL FINANÇAMENT ESTAN CONNECTATS

Hi ha gent que ens pren per imbècils. Hi ha uns altres que propicien l'anterior percepció tot donant el seu vot a la mateixa gent que va dir que el Fòrum va ser un èxit, que la situació actual començarà a solucionar-se a finals del 2009 i tota una llista d'afirmacions que la realitat s'encarrega de tombar un cop i un altre.

LES SABATES A BUSH

Quina gràcia que li llancin unes sabates a Bush. Ui quin gràcia. El boc expiatori per tot, el nino de drap. I el dia que ja no el tinguin amb què jugaran els reis de la casa?

PERIODISME

Una mostra més de la degradació contemporània de la tasca periodística és la que executa jornada rera jornada el periodista de peu de gespa que col·labora amb en Pere Escobar i l'Angel Alonso.Aquesta persona fa acudits sense gràcia sense parar. Aquesta persona es nodreix dels tòpics més llepats i dels llocs comuns una vegada i una altra. Aquesta persona no aporta absolutament cap informació relacionada amb el futbol, l'esport o els valors que el defineixen sinó comentaris frívols sobre la vida privada dels futbolistes o les coses que han dit durant la setmana. Aquesta persona intenta fer poesia o pensament i l'única cosa que provoca és mal de cap i irritabilitat. L'única raó per la que val la pena que el Barça no guanyi partits és perquè aquesta colla d'aduladors i exagerats es dediquin al que per natura els hi és encara més propi que el llepar i que és el de rebuscar entre l'escòria quelcom per menjar. Aquesta persona es diu Jordi Ramos i aquest blog se'n declara enemic.

Wednesday, December 17, 2008

CONTE DE NADAL

Hi ha molts nens i nenes catalans que pensen que les autopistes són una mena de carreteres on es paguen diners cada un cert nombre de quilòmetres. Fi.

Tuesday, December 9, 2008

SANG FREDA EN PRODUCCIÓ

Una amiga diu: Ës molt fàcil ser un productor el que cosa és ser bo. Sembla una frase de galeta xinesa però a mi o m'ho sembla. a tots, epr exemple, ens irrita quan algú de la nostra edat arriba a un esglaó més alt que nosaltres més ràpidament. A mi molt. Diners, reconeixement, etc. La qüestió és què passa quan en veus a un de bo treballar i comproves que necessites tota la teva disciplina, memòria, energia (constant no explosiva) i sang freda per gestionar pressupostos i trobar solucions a alta velocitat i fidelitat alta.

SEGONES CIUTATS

Un projecte sobre el que treballaré en propers mesos serà en comparar la (decadència ) barcelonina amb la d'altres ciutats (si n'hi ha) amb nombres. i fets concrets. M'agradaria respondre algunes de les següents preguntes
Quantes multes posa la poícia a l'any a Hamburg?
Quant es gasta en autoprpomció Marsella?
Quina renta per càpita té Manchester?
Quina proporció de treballadors públics hi ha a Milà?
Alguna d'aquestes respostes m'ajudarà a entendre la situació actual?

CODI CIVIL I AMBICIÓ REGULATORIA

En una de les coses que es nota més la manca de tradició democràtica és en l'anhel regulatori respecte de les vides privades de la gent i la seva forma de pensar. L'Estat no ens ha d'educar com a ciutadans ni fer-nos millors persones sinó establir uns mínims perquè la gent acompleixi les normes mínimes de convivència en les millors condicions. Lamentablement la crisi no sembla que hagi estimulat l'esperit d'estalvi també en el camp del maternalisme estatal.

L'ARROGÀNCIA CONVERGENT EXISTEIX

Quan un convergent parla de mercat, de Catalunya i de poder ho fa des de la ràbia de qui troba que uns altres han conquerit les institucions amb males arts i amb l'esgotament de qui ha discutit els mateixos arguments una vegada i una altra. Els dos arguments són veritat. Però no es pot expressar ixí si el que vols és que la majoria de ciutadans et facin confiança. Se'ls nota amb poca paciència, tallants, fiblosos. L'única forma de recuperar el poder serà l'amabilitat i l'acceptació que tot i l'hegemonia socialista el país no ha quedat aniquilitat.

MARAGALL

El president Maragall ara s'adona de totes les frivolitats que va cometre al passat i de com de malament va prendre les mides a una realitat que no és tal i com a ell ali agradaria que fos. Ara Maragall desperta compassió i tendresa a dojo. És un exemple més del sensacionalisme social que patim.

MOSSOS CONDEMNATS

Hi ha gent que veu confirmades les seves teories quan uns policies són condemnats per tortures. Són de la corda pessimista. Jo també però en versió optimista. Me n'adono que tot i els seus defectes visc en un sistema on existeix la possibilitat de jutjar el poder públic i on tenim el deure de defensar la bona feina de la majoria enfront dels excessos d'uns quants.

TOCINERIES QUE TANQUEN

La Flora va néixer a Igualada i fa molts anys que treballa a la tocineria que els seus pares van obrir al Carrer Sepúlveda. Sempre han venut gènere de bona qualitat, a vegades una mica car, a vegades amb l'antipatia pròpia dels dilluns però sempre amb prou traça i prou clientela. Ara la persiana baixa i ja no la pujaran més faci sol o sigui rúfol perquè els números no surten i ningú treballa per perdre-hi diners. En moments així les emocions t' empenyen dolçament a rebutjar la crueltat del mercat. I precisament doncs és el moment per també amablement defensar-ne les bondats i les contradiccions.

Monday, December 1, 2008

GENEROSITAT

Tinc una amiga que ho dóna tot, absolutament tot per tu. No li fa cap mandra de fer una llegida a alguna cosa que hagis escrit i necessiti claredat o més rigor. És capaç de fer tres transbordaments al metro per venir a veure't una estona. Et convida a sopar i et demana que no duguis res i ho fa sincerament. Sovint et truca amb un esclat d'energia i t'explica coses que li han fet molta gràcia o que li han semblat de molt alta qualitat com els seu amic poeta Ferran o gent que parla bé i lent. No es queixa mai. A vegades l'abnegació és fins i tot exagerada. Crec que és una criatura realment extraordinària de la qual tinc la sort de ser amic i espero poder dir-li-ho moltes vegades. És l'única persona que conec que quan li expliques el que et passa tracta de veritat de posar-se al teu lloc i no et respon amb automatismes ni frases recorrents. Només hi ha un cas en el que em queixo i és quan comparteix aquesta generositat amb qui no crec que en sigui mereixedor i és que ser roí és de les poques coses que ser fer amb tota la intensitat i cap vergonya.