MÚSICA QUE S'ENRIMA, TREPIDANT

Des d'aquesta plana hem defensat sovint que a una nació sense estat no li cal un cinema propi. Es tracta d'una indústria cara, rentable només en tant que majoritària i que a Europa corre el perill de tornar-se una activitat subsidiària per definició. Caldria estar atents, però, a la promoció i el suport d'altres formes de cultura. Per exemple defensem que actualment la llengua que no compta amb una escena hip-.hop pròpia es troba més a prop de morir. En català hi ha alguns exemples però la majoria estan massa dominats per aspectes reivindicatius i identitaris. El hip hop és el llenguatge de la potència, el carrer brut, l'arrogància, de tot en tenim a Catalunya i encara que no encaixi amb els ideals del noucentisme sembla imprescindible per construir una cultura nacional plena. També la ideològica, buida i urbana n'és de cultura.