Revistes

The Economist i Die Zeit. Són dos dels exemples de premsa que més m'han impressionat en ma vida. L'altre és el South China Morning que té com a principal argument el fet de ser perfectament britànic emnig d'Àsia. I la influència britànica a Hong Kong notar en ben poques altres coses.
Me'ls mirava l'altre dia em semblen fantàstics. Crec que serien una matèria digna d'estudi, suficient per omplir un semestre sencer. En llengua espanyola no sé si existeix una publicació equivalent; jo no la conec.
Em sembla que si existís, si hi hagués una classe social i cultural a Espanya i a l'Amèrica Llatina suficientment àmplia, formada i rica com per poder comprar cada setmana una publicació així el català estaria en un perill sense precedents. Qualsevol ciutadà amb ganes de fer negocis s'hauria de prendre aleshores encara més seriosament una llengua que competiria directament amb la seva materna. El castellà seria aleshores un idioma no només de masses sinó també d'èlits. L'idioma de l'altre banda de l'Ebre se situaria realment com a tercera llengua global. Un idioma que tothom voldria aprendre - com ara l'anglès o el xinès - i que el ciutadà de Catalunya parlaria sense esforç.