Hi ha la figura mítica de l'advocat que defensa la causa dels treballadors davant dels abusos practicats pels patrons. Hi ha la Norma Rae i gent humil i forta que no s'agenolla. Després hi ha qui s 'empara en aquest esperit per demanar baixes laborals perquè el llum del fluorescent li fa mal de cap. El que queda encara és la lluita entre el dèbil i el fort i entre la bellesa i el monstre; en aquests moments no ho són en absolut l'empresari peluts o la multinacional bicèfala sinó l'estructura més brutal i omnímode que ha construït l'home: la burocràcia nacional, estatal o supra-estatal. Generalitat, Estat, Brusel·les. Cada triomf d'un ciutadà contra els tres monstres és un triomf de la llibertat. A vegades les resolucions poden ser injustes, imprecises, un mosso condemnat exageradament, un túnel que s'atura. El que compta no és que la demanda no sigui justa sinó que amb una diferència abismal, còsmica, de mitjans l'individu guanyi la burocràcia en un jutjat. Mama, jo de gran voldria ser advocat administrativista.
Subscribe to:
Post Comments (Atom)
No comments:
Post a Comment