GUTURALITAT

Conversa en una verduleria. Una noia es queixa; de nit no pot dormir i de matí es troba de mal humor, aïrada. Les dones del voltant la compadeixen. Jo també. No dormir és una tortura i pels que no ens passa és fàcil d'oblidar-se'n. En tinc una experiència propera quan el meu company d'habitació - els adjustos pressupsotaris arriben també a la titularitat d'habitacions d'hotel- va roncar profusament durant hores. El pitjor dels roncs és quan no són sistemàtics. Quan surten arrítmicament. També perquè és la prova total que l'altre dorm perfectament, indiferent. Penso en la pobra noia. Jo no dormí durant només unes hores i al matí ja pensava en escanyar el meu company, en no veure'l mai més. Conviure nit a nit amb la impossibilitat del repòs ha de desterotar-ho tot; les emocions, les capacitats, Ben bé cal viue les coses per a entendre-les. I una nit d'insomni m'ha ajudat. tristor per no adonar-me'n abans i joia de fer-ho ara. Així és sempre el procés de comprensió.