TEATRE I CINEMA

Hom comença a llegir peces breus de teatre pensant que d'allà en podria sortir una adaptació cinematogràfica. Es tracta d'una obsessió particular. Modernitzar els clàssics. En Rigola, en Bieito o fins i tot n'Albert Serra han fet una mica això. Però aleshores llegeixes i veus que el teatre antic envelleix malament. I que el modern tant pendent de reflectir la incomunicació seria francament insofrible en imatges . Les declamacions llargues dels personatges, el joc de malentesos, les morals gastadetes i plenes de pols que s'hi reflexa ho posen difícil i cru això de l'adaptació. Són clàssics diuen, sí, suposo.