CONTAMINACIÓ; LLUMS, FUM

Aquest article neix a partir d'un editorial del Món a Rac 1. La idea de partida és que el Nadal a Catalunya s'està vivint amb discreció sobretot pel que fa a la il·luminació dels carrers i altres formes de fanfàrria. El Nadal és una època idònia per els excessos. Si no s'entén així no se sap massa bé perquè es practica. Defenso que es podria comprar menys però menjar, beure i passar hores junts és una activitat que esperem que duri molts anys. A les ciutats els passa el mateix; Barcelona no pot ser com Berlin o Nova York per les festes d'hivern perquè no hi fa fred i no llueix però aquesta no és una raó perquè dissimuli. A Barcelona també és Nadal. Ho és des de fa segles i probablement l'única cosa socialment rellevant del Nadal sigui la de practicar l'il·lusionisme dels bons sentiments i l'harmonia. No cal ser cínics. En som tot l'any. Que la ciutat empri l'argument ecològic per no posar llums em sembla repugnant. Per trampós. A Prússia i a les ciutats de la Lliga Hanseàtica el Nadal es practica sense por. Llums enceses, arbres, decoració brillant i ben pensada. Volem creure per quatre dies que tots podem viure com el que no som; prínceps, en palaus, que beuen en copa. Aquí ho practiquen sense por perquè s'ocupen de l'entorn tots els altres dies de l'any i perquè no s'atreverien a dir que unes quantes bombetes canvien l'equilibri planetari (utilitzen bombetes noves de baix consum). Per cert, els meus informadors asseguren que en cap ciutat germànica s'ha imposat una limitació de velocitat per els dies en que no hi ha embús.

Espelmes fetes de cera

M'imagino un estudi publicat en una revista en norueg on s'assegurés que fer cremar espelmes tota la nit en una vetllada romàntica o satànica és al cap i a la fi més perjudicial per a l'entorn que un trist fluorescent. Més raons per poc a poc anar erradicant formes de romanticisme caduc; espelmes, flors, bombons... Ara que la gent se sap expressar amb normalitat tot això comença a no fer falta.

Trens

En el moment actual parlar de trens ens porta directament al sarcasme o la fúria. No és gens exagerat. Potser per això us recomano la següent peça on descobrim una altra visió. La que es té arreu d'Europa on els trens suposen un futur ronable un cop el petroli superi els 100 euros i la bombolla de les aerolínies de baix cost esclatí.