AUTORRETRAT

ASSASSINAT POLÍTIC

La gent que avui ha comès l'assassinat ho deu haver fet pensant que el món que es trobaran demà amb aquesta persona morta serà millor que el d'avui amb la mateixa persona amb vida. A casa hi ha hagut exhortacions a l'assassinat polític. Sovint s'ha tensat fins a un punt la corda que hi ha gent comú que desitja fermament la mort d'un primer ministre o de l'anterior. És una tradició que ve de lluny. Molta gent va celebrar l'assassinat del primer ministre del règim franquista. Encara avui molts lamenten que el dictador morís al llit. De jovenets a escola se'ns repeteix hipnòticament, clar el dictador va mori al llit, clar el dictador va mori al llit. Es vol fer entendre que els dictadors han de morir en una plaça de toros o en una calçotada... Franco és l'exemple clar. S'afirma amb pocs miraments que en cas que es tracti d'un monstre seria una bona idea matar-lo. Haguéssim tingut un món millor assassinant preventivament l' Adolf Hitler ? Tots aixequem el braç. I aquesta afirmació ens fa ampliar una llista que depèn de qui hi afegiria en Castro o en Bush, Napoleó o Metternich, Thatcher o Blair i així anar fent. Tots duem dins un petit i inconscient homicida heroic.

ROBESPIERRE

Un estudiant mig català ha sentit i ha escrit més cops aquest nom - Robespierre-
que d'altres que com Alexis de Tocqueville, Montesquieu, Richelieu o fins i tot Napoleó que, essent també francesos, ens ajuden a entendre millor el món on vivim avui.

PLANS D'ESTUDI

Dels zero als tres anys amor.
Dels tres als cinc anys se'ns hauria d'ensenyar a menjar, parlar, lluitar i protegir-se, ser càlid.
Dels sis als deu; càlcul, lectura, explicar històries, entendre el que llegim i una varietat estimulant d'activitats des del teatre a la pintura passant per l'handbol i la dança.
Dels deu als catorze: memòria, agendes i una mica de patiment. Activitats a la muntanya, durant la nit, competició.
Dels catorze als divuit història, Grècia i Anglaterra, l'amor i boxe.
Dels divuit als vint-i-dos; enginyeries, tercera llengua, esperit emprenedor o coneixement teòric seriós, sexe.
Dels vint-i-dos als vint-i-cinc ; viatges, pobresa, beure ginebra, estimar i la llavor per millorar.
Dels vint-i-cinc als trenta; feina, fills, moral , aprendre a cuinar i política internacional.
Més endavant, encara no ho sé.

EL BON ANGLÈS

A Kiel hi viu en Matt Carter. La seva nòvia és bonica i senzilla. Ell és anglès i això explica moltes coses. Juga a rugby, beu cervesa, treballa en una refineria petrolífera, és malparlat i fa bromes de tipus racial, alhora llegeix Chesterton, parla sense errors i és una d'aquelles persones de les que difícilment algú pensaria que és estúpid. Té quelcom d' encisant. I per això destacava el seu lloc d'origen. Les Middlands i els seus habitants són molt bèsties, plou? no s'immuten, pol·lució? reneguen però no és lamenten, sembla que perdran una guerra? i una merda la perdran, ells són britànics. A en Matt no li agrada la seva illa i ho entenc però alguna cosa deu tindre aquell munt de pedra mullada que no para mai de produir éssers extraordinaris. Ha estat un plaer, sr. Carter.

FIDELITZACIÓ

Actualment es produeixen tants continguts per Internet i llocs diferents que costa de seleccionar. Darrerament però he descobert 4 coses que m'han semblat interessants:

1) El compromís de Google amb els blocs i les subscripicionsés evident; Igoogle ho demostra i qualsevol forma d'èxit passa avui per els mecanismes de subscripció. Ja està al mateix nivell d'importància que els marcadors socials.

2)Amazon dóna ara la possibilitat de crear un document amb un racord de les teves compres. Es tracta d'una mena d'historial de compres. A mi em recorda a una idea que ja s'havia practicat en el passat sobre els carnets de subscripció. En el currículum hi afegeixies els clubs dels que ets membre o els diaris dels que ets subscriptor. Quan tothom té un MBA potser comença a ser més interessant saber què has estat llegint els darrers mesos.

3) La personalització d'aplicacions. Ara mateix qualsevol pel·lícula no només es que arrenqui un myspace, un facebook o un blogger pèro és que també dissenya icones, enganxines descarragables o fins i tot http://icalshare.com/http://icalshare.com/ propis.

4) La gent, per desgràcia, segueix obsessionada per el maleït YouTube

MÚSICA QUE S'ENRIMA, TREPIDANT

Des d'aquesta plana hem defensat sovint que a una nació sense estat no li cal un cinema propi. Es tracta d'una indústria cara, rentable només en tant que majoritària i que a Europa corre el perill de tornar-se una activitat subsidiària per definició. Caldria estar atents, però, a la promoció i el suport d'altres formes de cultura. Per exemple defensem que actualment la llengua que no compta amb una escena hip-.hop pròpia es troba més a prop de morir. En català hi ha alguns exemples però la majoria estan massa dominats per aspectes reivindicatius i identitaris. El hip hop és el llenguatge de la potència, el carrer brut, l'arrogància, de tot en tenim a Catalunya i encara que no encaixi amb els ideals del noucentisme sembla imprescindible per construir una cultura nacional plena. També la ideològica, buida i urbana n'és de cultura.