TRANSIBERIÀ

L'estrena d'una pel·lícula catalana amb aspiracions internacionals ens ha d'alegrar a a tots. Una pel·lícula amb un tren és de les poques coses que deuen seguri valent la pena de fer en això d'explicar històries en imatges. Un tren i Sibèria. Si fossin unes vacances no serien mai unes vacances plaents i dolces. De nit miraries l'estepa i necessàriament pensaries en fam, mort, comunisme i la impossibilitat de fer de cadascuna de les teves setmanes alguna empresa de valor. Transiberia estrena i això ens recorda a tots el viatge pendent. Perquè a hores d'ara senyors es pot seguir anant a la India a veure gent amb barbes llargues i molt de fang però l'únic viatge que compta és Sibèria. La por de ser-hi i no de poder tornar-ne mai.