FRANKE

Un cognom alemany que ressona a honestedat. Un crit net i lluent, metall de matí, llum caiguda, un escut a la vora del Spree, una mà que el colpeja amb un mall per reparar-ne les deformacions. Franca. Mil anys mirant de fiti a fit en blau-gris i procurant dir la veritat. Els francs d'abans són els alemanys d'avui molt més que els habitants de la borgonya. El joc no l'he pensat pas jo sinó una vella amiga filòloga. Si et dius Franke has de ser-ho, per força. Ha estat un cognom amb una importància fonda en la meva vida. Casualment llegint les memòries de Mossèn Alcover trobo que també en la d'ell. Les seves cròniques del viatge a Germània em fan pensar molt en la meva experiència. Hi ha la fascinació catalana per Europa. Hi ha també la diferència essencial en el fer i en el sentir. Jo seré sempre germanòfil i per la mateixa raó reconeixeré la dificultat d'encabir la meva natura en la del país i la dels seus habitants. Sempre des de l'admiració fonda cap a una nació que ha produït saviesa a la mateixa velocitat que ha produït emocions abissals. L'única cursa en la que ha guanyat finalment el mediterrani és en la de la ironia.