L'home de la setmana que aquesta setmana es diu Obama no ha parat de repetir la paraula cada vegada que ha badat boca. La responsabilitat de treballar quan ets sa i pagar els impostos que et toca pagar, la responsabilitat de no malbaratar diner públic i la responsabilitat de preocupar-te per la millora concreta de la vida dels que t'envolten. Exactament en les coordenades contràries hi ha els anomenats deures cívics de l'Europa càlida que passen per signar manifestos, posar-se on no ens demanen i assumir unes responsabilitats que ni ens pertoquen ni som capaços d'assumir. Que el president de la Generalitat amenaci amb renyar l'ambaixador israelià fa riure i que dos-cents cinquanta professors de la universitat més penosa d'Europa demanin el boicot a Israel fa plorar.
Thursday, January 22, 2009
![DiggIt!]("http://ignasi.vargas.surroca.googlepages.com/91x17-digg-button.gif)
Subscribe to:
Post Comments (Atom)
Posts
i que el president de USA demani responsabilitat, no fa riure també?
ReplyDeleteja ho saps, jo encara no me'l crec.
Per molt que la mona es vesteixi de negre, mona segueix.
Desitjo equivocarme, pero crec que ell
no podrà.
This comment has been removed by the author.
ReplyDeleteNo fa riure que el president del país que ha preservat la llibertat europea els darrers cinquanta anys i que ha creat els Soprano demani responsabiltiat. La mona és negra i per això ha hagut de ser tan llesta i superlativa per tal d'aconseguir un lloc davant el micròfon i dir un discurs que tots hem escoltat. El després ja vindrà.
ReplyDelete