La sensació comuna és que tothom quan escriu en català es vol assemblar massa en Pla i que falta per exemple qui es vulgui assemblar a Mossèn Alcover. Hi ha la gent amb saviesa i n'hi ha d'altra amb intuïció. En tot cas el periodisme que es practica sense investigar sinó només mig apuntant , suggerint, evadint ha pres massa terreny en els nostres diaris i tertúlies. No gosem comptar en quants blocs es pracica això mateix també. En aquest el primer. A l'altra banda mental, en l'altre extrem exacte de l'univers narratiu d'informació hi ha el dessembussador Barnils ; se li entén tot i diu els noms i cognoms. En tenim un bon arxiu a Internet. En recomanem un consum sostingut però responsable.
Monday, September 15, 2008
![DiggIt!]("http://ignasi.vargas.surroca.googlepages.com/91x17-digg-button.gif)
Subscribe to:
Post Comments (Atom)
Posts
Totalment d'acord.
ReplyDeletegràcies pel link
Fa temps que trec aquest tema. El periodisme hauria de ser el pilar sobre el que s'edifiqués un món global i superinformat. Teòricament els han preparat per destriar el gra de la palla, per descondiar del que se'ls hi diu i no fer-ne notícia fins a confirmar-ne la veracitat. En comptes d'això el periodisme actual és periodisme sensacionalista, on l'estètica és molt més important que la notícia(sobetot a la TV), i de teletip, on la investigació se suposa que la deuen fer els periodistes d'agència, perquè el que és la resta no trepitgen el carrer(els més bons tenen algun xivato i gràcies).
ReplyDeletePel que fa a parlar(o escriure) clar, sense embuts, sóc aficionat a les diatrives del sr. Gregorio Morán a La Vanguardia. Quan arribes al seu article, després de tanta classe magistral de columnista prestigiós, és com quan fa temps que no toques cuixa i veus que l'ocasió s'apropa... apareix la salivera.
Reconec que la salivera em va més quan lelgeixo en la emva llengua però buscaré l'home i a veure què. Gràcies per les aportacions
ReplyDelete