Saturday, March 1, 2008

Alemanya i la vergonya

Els darrers esdeveniments a Alemanya han enfosquit tot el mes. Les turbulències de finals d'any relacionades amb el món immobiliari i les finances han sigut dures però d'alguna forma previsibles. El que ha passat a Alemanya - sembla que durant molts anys - és un sotrac sobretot de tipus moral. Unes èlits que poden anar a sopar cada dia fora, que paguen abonaments per a l'òpera, que poden decidir si viatgen a Omán o a la Guyana, unes èlits en definitiva que gaudeixien de tots els avantatges de l'economia liberal se n'acaben aprofitant. I aquesta trampa a la societat feta precisament per qui gaudeix de més facilitats fa mal. Hi ha tota una literatura, una història de pensament que tracta de defensar que és lícit que hi hagi qui tingui molts més recursos que altres, que renega de la voluntat nivelladora i que fins i tot defensa que aquesta estratificació està , ni que sigui, mínimament justificada pels mèrits, l'habilitat econòmica, el que sigui. I un matía directors de banc, membres de partits, empresaris, gent de prestigi i amb poder són descoberts en fals. Inventen compelxes estructures amb un objectiu elemental i primari; pagar menys. Es pot discutir si cal pagar menys impostos o si cal reduir el perimetre de l'Estat però el que no es pot acceptar és que hi hagi una llei i qui més la coneix i qui més se'n val se la salti d'una manera deliberada amb el pitjor i menys noble de les passions. Ha estat una notícia dura per als qui defensem la cultura alemanya com a mirall i pels qui tractem de defensar amb optimisme la democràcia, el liberalisme i Occident.

No comments:

Post a Comment