CONTAMINACIÓ; LLUMS, FUM

Aquest article neix a partir d'un editorial del Món a Rac 1. La idea de partida és que el Nadal a Catalunya s'està vivint amb discreció sobretot pel que fa a la il·luminació dels carrers i altres formes de fanfàrria. El Nadal és una època idònia per els excessos. Si no s'entén així no se sap massa bé perquè es practica. Defenso que es podria comprar menys però menjar, beure i passar hores junts és una activitat que esperem que duri molts anys. A les ciutats els passa el mateix; Barcelona no pot ser com Berlin o Nova York per les festes d'hivern perquè no hi fa fred i no llueix però aquesta no és una raó perquè dissimuli. A Barcelona també és Nadal. Ho és des de fa segles i probablement l'única cosa socialment rellevant del Nadal sigui la de practicar l'il·lusionisme dels bons sentiments i l'harmonia. No cal ser cínics. En som tot l'any. Que la ciutat empri l'argument ecològic per no posar llums em sembla repugnant. Per trampós. A Prússia i a les ciutats de la Lliga Hanseàtica el Nadal es practica sense por. Llums enceses, arbres, decoració brillant i ben pensada. Volem creure per quatre dies que tots podem viure com el que no som; prínceps, en palaus, que beuen en copa. Aquí ho practiquen sense por perquè s'ocupen de l'entorn tots els altres dies de l'any i perquè no s'atreverien a dir que unes quantes bombetes canvien l'equilibri planetari (utilitzen bombetes noves de baix consum). Per cert, els meus informadors asseguren que en cap ciutat germànica s'ha imposat una limitació de velocitat per els dies en que no hi ha embús.