Ensenyar /Aprendre una llengua

Els meus honors per a qui ensenya una llengua. M’agenollo davant seu. Agraïment, respecte, admiració. La feina de professor la trobo tan lligada a la repetició, al retorn cíclic, semestral , a un punt d’inici quasi idèntic. Després els mateixos errors, les conegudes poques ganes d’aprendre, mandres, oblits, deixadesa. L’alumne és un ésser que et treu molt més que no pas et dóna i el mestre no és més que la seva antítesi. Algú que ha de ser generós fins a l’esgotament i esperar que quan tinguin alguna cosa apresa els alumnes volin i en vinguin de pitjors. Sentint-me d'estripar la llengua de Bismarck voldria retre des d’aquí homenatge als pacients i els compromesos; els nostres mestres. I els meus concretament Frau Kokenhauer un Frau Kador