HA ARRIBAT L'HORA

Ha arribat l'hora de començar a reivindicar Barcelona. Hem passat molts anys criticant-ne la superficialitat, el cofoisme i la tòtila militant. És sobretot un defecte relacionat amb les administracions públiques. La meva àvia no les practica aquestes rèmores. la meva mare. La mare de l'Alba, de la Núria o el pare del Lluís tampoc. A Barcelona s'hi pot anar a peu i ( amb alguna dificultat) en bicicleta. LA gent crida molt menys que a altres bandes amb climes semblants. Hi ha catedrals gòtiques i d'altres que no. Hi ha una història que s'ensuma a vegades. La seguretat física es pot destacar; si no tens hàbits tòxics pots estar tranquil. Existeix una voluntat de no fer coses mediocres i existeix una notable manca de xovinisme que genera d'altres problemes - fragilitat de la llegnua catalana- però que de moment ens salva també d'altra mena de conflictes. La gent llegeix molt a Barcelona, hi ha una indústria cultural potent. El premi Planeta, sí clar, no val massa però si el llegeixen enlloc del The Sun o el Marca doncs què volen. Els pisos bonics i antics i confortables encara existeixen i , de fet, són a l'abast de tres sous d'estudiant. Hi ha una vida als terrats intensíssima i els mercats - cars- segueixen existint a cada barri. Barcelona és també i sobretot, la capital d'un país on pots esquiar a primera hora del matí i fer un bany a la tarda d'un Dissabte d'Abril. La gent en aquesta ciutat no regala res, ni és d'una amabilitat exultant però vostè faci un amic barceloní i potser no el perdi mai. La gent aquí parla poc i només seria desitjable que els seus ajuntaments fessin el mateix.