GRAN

La Fundació Catalunya Oberta envia cada dia unes píndules revitalitzants. La d'avui m'ha fet rejovenir. Diu així:

"Al cap de 40 anys del Maig del 68, gran part de la societat catalana sembla instal·lada en una de les pitjors herències d’aquella revolta de fills de papà: la cultura del no. Els estudiants proclamaven que sota les llambordes del Barri Llatí hi havia la platja, que estava prohibit prohibir i que el més realista era demanar l’impossible. I afirmaven que dir “no” era estètic i revolucionari, mentre que dir “sí” era vulgar i reaccionari. El general De Gaulle va saber copsar l’essència d’aquell moviment amb una sola frase: “”Reformes, sí; pixar-se al llit, no”. Malauradament, no tenim cap De Gaulle a Catalunya."