Els dies que se suporta menys la pàtria real sempre queda la possibilitat d'enyorar la pàtria segona, el país on haguessis volgut néixer i veure els teus fills crèixer. Per mi aquest país segueix sent Alemanya. El record a més és tan esbiaixat que ara enyoro tot el temps, gent i rutines que vaig deixar allà quan en vaig tornar.
Tuesday, March 11, 2008
Subscribe to:
Post Comments (Atom)
No comments:
Post a Comment