Entres a una botiga i veus tot de cotxets de nens a l'entrada. Que civilitzats aquests teutons penses, quina gran trobada no entorpir amb aquestes carrocetes dins els establiments comercials. T'hi acostes una mica i veus que als cotxes hi ha uns nens; rossos i blanquets, rossos i blanquets... No ho entens. Què fan els teutons? Que no llegeixien els diaris? Que no escolten les notícies? No es preocupen de les seves criatures i de les xarxes malèvoles i les ments desajustades? No. No se'n preocupen. Els nens esperen fora perquè van molt abrigats i a dins fa massa calor i podrien suar. I algú de vostès s'imagina com d'incòmode és tindre 5 mesos, no poder parlar i posar-se a suar per totes bandes? Els teutons sembla que sí.
Friday, November 30, 2007
Subscribe to:
Post Comments (Atom)
Quina gràcia transnacional! A mi també m'aparquen a la porta dels comerços quan em treuen a passejar! Sense dubtar què ningú no se'm voldrà emportar. Ni després de revisar-me la dentadura!
ReplyDeleteDissabte, derby.
Josepò.