CONTAMINACIÓ; LLUMS, FUM

Aquest article neix a partir d'un editorial del Món a Rac 1. La idea de partida és que el Nadal a Catalunya s'està vivint amb discreció sobretot pel que fa a la il·luminació dels carrers i altres formes de fanfàrria. El Nadal és una època idònia per els excessos. Si no s'entén així no se sap massa bé perquè es practica. Defenso que es podria comprar menys però menjar, beure i passar hores junts és una activitat que esperem que duri molts anys. A les ciutats els passa el mateix; Barcelona no pot ser com Berlin o Nova York per les festes d'hivern perquè no hi fa fred i no llueix però aquesta no és una raó perquè dissimuli. A Barcelona també és Nadal. Ho és des de fa segles i probablement l'única cosa socialment rellevant del Nadal sigui la de practicar l'il·lusionisme dels bons sentiments i l'harmonia. No cal ser cínics. En som tot l'any. Que la ciutat empri l'argument ecològic per no posar llums em sembla repugnant. Per trampós. A Prússia i a les ciutats de la Lliga Hanseàtica el Nadal es practica sense por. Llums enceses, arbres, decoració brillant i ben pensada. Volem creure per quatre dies que tots podem viure com el que no som; prínceps, en palaus, que beuen en copa. Aquí ho practiquen sense por perquè s'ocupen de l'entorn tots els altres dies de l'any i perquè no s'atreverien a dir que unes quantes bombetes canvien l'equilibri planetari (utilitzen bombetes noves de baix consum). Per cert, els meus informadors asseguren que en cap ciutat germànica s'ha imposat una limitació de velocitat per els dies en que no hi ha embús.

Ensenyament

Kiel és una universitat amb cases al voltant. Hi ha molts estudiants. A molts pocs els agrada la ciutat. La veritat és que per ser una ciutat alemanya té poca empremta històrica; els bombardejos aliats a un de les drassanes principals del règim nazi en tenene la culpa. El fet és que la gent s'hi està bastants anys a Kiel. Pr gust? No. Més aviat perquè aixecar una llicenciatura aquí i a tota Alemanya és complicat. Jo que vinc d'una carrera obscenament fàcil sempre he trobat que fa enveja això d'estudiar amb dificultat. D'altra gent amb la que he parlat m'asseguren que el nivell no és superior al del sistema universitari català. No sé què pensar. El darrer informe sobre educació a càrrec de la Fundació Jaume Bofill
no ens deixa massa lloc per a ser optimistes. Alguna idea diferent de la que proposen els analistes convencionals?

Gent de classe

Els primers dies vam tindre a classe un homenot de dos metres, barba tancada, deltoides prominents i un brillantíssim jersei rosa. En Sokol. Era una mica sorrut i creuries que duia un ganivet lligat al turmell. Te l'imaginaves necessàriament en alguna de les darreres guerres als Balcans; violència, duresa, odi... Però després de conviure uns quants dies amb les dones albaneses - que discuteixen totes les decisions dels professors- entens que potser no va ser la guerra que el va forjar.