EL BON ANGLÈS

A Kiel hi viu en Matt Carter. La seva nòvia és bonica i senzilla. Ell és anglès i això explica moltes coses. Juga a rugby, beu cervesa, treballa en una refineria petrolífera, és malparlat i fa bromes de tipus racial, alhora llegeix Chesterton, parla sense errors i és una d'aquelles persones de les que difícilment algú pensaria que és estúpid. Té quelcom d' encisant. I per això destacava el seu lloc d'origen. Les Middlands i els seus habitants són molt bèsties, plou? no s'immuten, pol·lució? reneguen però no és lamenten, sembla que perdran una guerra? i una merda la perdran, ells són britànics. A en Matt no li agrada la seva illa i ho entenc però alguna cosa deu tindre aquell munt de pedra mullada que no para mai de produir éssers extraordinaris. Ha estat un plaer, sr. Carter.

BOTES DE COLORS

En un lloc on plou tant com Kiel les botes d'aigua són un article de consum.

NENS ALS CARRERS

Entres a una botiga i veus tot de cotxets de nens a l'entrada. Que civilitzats aquests teutons penses, quina gran trobada no entorpir amb aquestes carrocetes dins els establiments comercials. T'hi acostes una mica i veus que als cotxes hi ha uns nens; rossos i blanquets, rossos i blanquets... No ho entens. Què fan els teutons? Que no llegeixien els diaris? Que no escolten les notícies? No es preocupen de les seves criatures i de les xarxes malèvoles i les ments desajustades? No. No se'n preocupen. Els nens esperen fora perquè van molt abrigats i a dins fa massa calor i podrien suar. I algú de vostès s'imagina com d'incòmode és tindre 5 mesos, no poder parlar i posar-se a suar per totes bandes? Els teutons sembla que sí.

Gent de classe III

VOCABULARI ALBANÈS/CATALÀ
Falemi n(o)erit : gràcies Urt!
Ose Pusho: Silenci si us plau

Ensenyament

Kiel és una universitat amb cases al voltant. Hi ha molts estudiants. A molts pocs els agrada la ciutat. La veritat és que per ser una ciutat alemanya té poca empremta històrica; els bombardejos aliats a un de les drassanes principals del règim nazi en tenene la culpa. El fet és que la gent s'hi està bastants anys a Kiel. Pr gust? No. Més aviat perquè aixecar una llicenciatura aquí i a tota Alemanya és complicat. Jo que vinc d'una carrera obscenament fàcil sempre he trobat que fa enveja això d'estudiar amb dificultat. D'altra gent amb la que he parlat m'asseguren que el nivell no és superior al del sistema universitari català. No sé què pensar. El darrer informe sobre educació a càrrec de la Fundació Jaume Bofill
no ens deixa massa lloc per a ser optimistes. Alguna idea diferent de la que proposen els analistes convencionals?

laneta

Com sabeu formo part del col·lectiu laneta
Ara hem fet un nou espot de promoció

Gent de classe

Els primers dies vam tindre a classe un homenot de dos metres, barba tancada, deltoides prominents i un brillantíssim jersei rosa. En Sokol. Era una mica sorrut i creuries que duia un ganivet lligat al turmell. Te l'imaginaves necessàriament en alguna de les darreres guerres als Balcans; violència, duresa, odi... Però després de conviure uns quants dies amb les dones albaneses - que discuteixen totes les decisions dels professors- entens que potser no va ser la guerra que el va forjar.

El cafè

El cafè ha de ser negre com la nit, calent com l'infern i dolç com l'amor