CONTAMINACIÓ; LLUMS, FUM

Aquest article neix a partir d'un editorial del Món a Rac 1. La idea de partida és que el Nadal a Catalunya s'està vivint amb discreció sobretot pel que fa a la il·luminació dels carrers i altres formes de fanfàrria. El Nadal és una època idònia per els excessos. Si no s'entén així no se sap massa bé perquè es practica. Defenso que es podria comprar menys però menjar, beure i passar hores junts és una activitat que esperem que duri molts anys. A les ciutats els passa el mateix; Barcelona no pot ser com Berlin o Nova York per les festes d'hivern perquè no hi fa fred i no llueix però aquesta no és una raó perquè dissimuli. A Barcelona també és Nadal. Ho és des de fa segles i probablement l'única cosa socialment rellevant del Nadal sigui la de practicar l'il·lusionisme dels bons sentiments i l'harmonia. No cal ser cínics. En som tot l'any. Que la ciutat empri l'argument ecològic per no posar llums em sembla repugnant. Per trampós. A Prússia i a les ciutats de la Lliga Hanseàtica el Nadal es practica sense por. Llums enceses, arbres, decoració brillant i ben pensada. Volem creure per quatre dies que tots podem viure com el que no som; prínceps, en palaus, que beuen en copa. Aquí ho practiquen sense por perquè s'ocupen de l'entorn tots els altres dies de l'any i perquè no s'atreverien a dir que unes quantes bombetes canvien l'equilibri planetari (utilitzen bombetes noves de baix consum). Per cert, els meus informadors asseguren que en cap ciutat germànica s'ha imposat una limitació de velocitat per els dies en que no hi ha embús.

HAMBURG NO AMAGA LES VIES

Sí. Agafar el ferrocarril urbà a Hamburg és un luxe. Les vies van per enmig de la ciutat així que mentre xerres amb el teu acompanyant pots gaudir de l'arquitectura i de les grues. Hamburg és una ciutat que sembla orgullosa de la seva dimensió industrial i portuària. No se n'amaga. Sap que hi deu tot el que és i tot el que serà. He vist poques coses tan boniques com la posta de sol a la riba de l'Elba; la llum rogenca sobre els contenidors, les grues brillants d'òxid, les barcasses feinejant... I després clar hi ha el centre, la gent que compra, els restaurants amb carta de vins, les cafeteries on les tasses costen el que hom guanya en una hora de feina. Tot això és només una funció, un efecte del d'abans. A la Península aquest orgull s'ha perdut. només cal veure Bilbao i Barcelona, tan porugues elles, tan de soterrar vies i posar zones verdes. Passejar per Hamburg és una molèstia, és cert; hi fa fred, cada cinc-cents metres has de creuar una gran avinguda, Barcelona no hi té res a envejar en aquest sentit. Barcelona és un lloc entretingut per qui té algun caler a la butxaca i molt de temps per perdre mentre que Hamburg és una ciutat que no està dissenyada per perdre-hi el temps però que fa tot l'efecte que t'hi paguin molt bé el temps que no et passeges.

laneta

Com sabeu formo part del col·lectiu laneta
Ara hem fet un nou espot de promoció

La discoteca plena

La ciutat, Barcelona, se m’ha tornat com una d’aquelles sales de festes que es posen de moda, on tothom hi vol anar perquè és divertidíssim però al final hi ha tanta gent que no es pot ballar, no es veuen els pantanalons nnets i nous que t’hi has posat i acaba fent olor de suat. L’entrada, caríssima.