Jan Valtin II

mb Valtin viatges al món de les lluites obreres; enfonsa el miratge de les respostes de masses espontànies i posa en primer terme les claus organitzatives, disciplinàries i propagandístiques dels moviments sindicals. Els sindicats foren les ambaixades exteriors de la URSS durant molts anys. Els comunistes aspiraren sempre a tindre un poder absolut i gens compartit sobre qualsevol organització política o social. Les disfresses foren constants. D'alguna forma és com una novel·la d'espies però amb sindicalistes i revolucionaris professionals en el lloc dels agents. Una altra cosa per la que va bé llegir aquest llibre és perquè et treu el complexe d' inactivitat política durant la joventut.Per què no ho feia? Et preguntes. Era un egoista? Un acomodat? A la universitat com a d'altres bandes el que se't demanava per a actuar era militància. I efectivament per a algú amb tot per fer i ganes de ser lliure no hi ha res de pitjor que anar a fer un cafè o intentar lligar amb un militant. Són terribles.

Jan Valtin

Llegir Out of the Night podria ser obligatori per a qualsevol estudiant d'Història Contemporània. Li treu de cop qualsevol espurna d'ingenuïtat, humanisme o herocitat a l'activitat comunista durant el període d'entreguerres i (desitjablament) de qualsevol de posterior . Quan algú fa bromes i afirma que a hores d'ara ser anticomunista és com ser partidari de Guillem d'Okham doncs res, hom pot somriure perquè en definitiva es pot fer broma de tot, però no pot defallir. El comunisme ha estat un enemic actiu de les democràcies. El comunisme ha enterrat milions de vides de joves que volien un món millor i més just i que van deixar-se emmetzinar per Rússia. Davant d'un socialdemòcrata honest un pot discutir però al final som al mateix bàndol, un ecologista ben informat paga la pena d'escoltar, un conservador il·lustrat també. Que des de les aules catalanes se segueixi presentant la Revolució Russa del 18 com un fet mitològic i vibrant mentre que els 70 anys posteriors siguin només una desviació que partia d'una bona idea és escandalós.

Gelabert - Azzopardi

Hi ha els documentalistes que denuncien. Hi ha els documentalistes que il·lustren. Per mi fer documentals és básicament entendre coses gràcies a gent excepcional. Dilluns vinent tindré l'honor d'entrevistar els ballarins Francesc i Lydya. Recordo la primera vegada que vam anar a veure un especacle seu amb l'Aina Quintillà. Va ser una experiència impactant. A vint anys intentavem veure-ho tot. Feiem teatre. Volíem ser actors o dramaturgs. Ens ho empassavem tot. ja no érem ingenus però sens dubte ho necessitavem més que ara. Un dels primers passos en aquesta direcció va ser comprovar que dur els cos als límits de l'esforç i la bellesa no tenia res a veure amb la narrativitat. Que l'escenografia, la llum, el vestuari podien ser incomprensibles sense semblar-te frívols o casuals. Poques altres vegades he tingut aquesta sensació veient escenaris. i quina calva! Lluent i d'una altre món, pura, imantant, expressiva, hipnòtica. Dilluns, senyors meus veure en Cesc Gelabert.

Free cinema

Si algú té vida pròpia durant aquesta setmana li recomanaria d'anar a la Filmoteca per veure el cicle que ara comença sobre Free Cinema

Tom Wolfe recomana Els Soprano

N'hi hauria prou per anar a la botiga a comprar tota la serie. Mai baixar-les. Quan algun gran li fa cas a un creador d'una altra disciplina ho hem de tindre en compte. En qui Monzó s'en feia ressò l'altre dia i des d'aquí que no hem vist ni un capítol de la serie ens afanyarem a posar-hi remei. Des d'aquesta plana recomanem que feu el mateix.

mal de cap publicitari

Aquest cap de setmana consumista; nou llit, nou sofà, nou equip de visionat de pel·lícules l'he compeltat amb la reintroducció de la televisió al meu menjador. No en tenia des de feia dos anys. I hi ha coses com una tarda de ressaca aguda ajagut al sofà que hi combinen la mar de bé. He descobert amb horror que els creatius de publicitat segueixen empenyats en aprofundir en el sentimentalisme. Els anuncis d'Endesa i de Repsol en són exemples. La nova cultura europea -brusel·lítica- es caracteritza per preocupar-se per tot però només superficialment essent incapaç d'accpetar el que pot comportar una sol·lució. Birmània substitueix Darfur i Singxuan a Birmània. Surt a les converses, com les vacances o la manera de practicar el sexe oral. Una estoneta, un lament i ja està. Dos anys, tres anys després de parlar dels pobres de l'Àfrica o de l'escalfament global la gent es torna insensible i el cinisme s'imposa sense haver passat en cap moment per la racionalitat. Si com a mínim la publicitat fes de contrapes als telenoitícies pel que fa al to sentimental tindríem algun contrapes. Però sembla que el master en Periodisme de El Pais ha contaminat també les agències de publicitat.

AITO, UN GENI

Després de veure tot el que està fent la Penya ens podem preguntar quin és el factor determinant. que provoca tot el que està passant. No hi ha cap dubte. La persona capaç de fer que jugadors amb habilitats molt limitades les potenciïn, que jugadors amb habilitats mitjanes les reconeguin i les explotin quan toca i que jugadors amb grans habilitats siguin generosos. El mestre Aíto fa que els nous entrenadors semblin antiquats, es comunica poc o malament amb els mitjans però quan escriu o quan té una mica més d'estona és capaç de parlar del bàsquet de la forma subtil, delicada i simple amb què només parlen de la seva disciplina els éssers superiors.

Mapes

Fer mapes és una feinada extraordinària però consumir-los em sembla de les coses millors que es poden fer. Coneixement palpable i rotund. No hi ha interpretacions ni lectures. Només la relació entre un medi físic i unes manifestacions concretes. Si demà em quedés paralitic i no pogués rodar mai més aniria a les biblioteques recopilaria informació i la plasmaria en mapes. Després els afegiria aquí perquè tothom els pogués gaudir.

Bàsquet , bàsquet, bàsquet

Apunts del mes de Maig:

- Hi ha equips com el CSKA de l'actualitat, el Maccabi de fa un parell de temporades o el Tau d'en fa tres que guanyen per percussió constant contra el plexotorax. N'hi ha d'altres que ho fan fent-te sentir imbècil com el Joventut d'ara o la selecció espanyola de bàsquet en alguns moments. M'agradaria que el Barça de bpàsquet definís el seu model. El primer es pot fer amb diners. El segon no.

- Comencen els playoffs de la NBA, l'únic moment que val la pena de veure, junt amb el Març boig de la NCAA ( és un model importable?). Per comentar-ho m'ha agradat molt aquest blog. Realment, I love this game.

rio lobo

Veure Rio Bravo i en John Wayne tot borratxo fent bromes és una experiència cinematogràfica incomparable. Al western hi ha dones que lluiten, relacions socials interètniques, desafiament a l'autoritat establerta i mostres d'un tipus de conflicte bèl·lic sense salvatgia ans amb cavallerositat. Millor que cap pel·lícula amb missatge. I ho fa entretenint !El gènere és l'esquelet perfecte per a una bona història; no cal explicar-ho tot, hi ha uns codis i una tradició. Potser el problema actual sigui que el gènere s'afagi en el sentit pop- referents, historiografia, picada d'ullet- més que simplement el que és; una manera fina d'explicar una història. Sóc injust; el gènere de terror té uns practicants molt bons a aquesta banda de la ribera de l'Ebre

Frases d'en John Wayne

1) Si l'única cosa que ha de mi és que sóc un home còmode preferiria que no en digues res.

2)  Cordona- Vostè sempre em diu que sóc un franceset però en realitat sóc mig francès mig mexicà!

   Wayne- I quina de les dues de meitats era la que estava de genolls ara (demanant un petò a una donzella)?

3) Estic content. Avui he begut ni poc ni molt. Dormo a l'aire lliure. No puc demanar més a Déu.

BAFF

Aquests dies es practica a Barcelona el BAFF.Més enllà de la dimensió moderna de l'esdeveniment crec que se'n poden fer algunes consideracions. 

1) A Àsia es fa cinema d'autor tant en format silencis, pauses i relacions íntimes comt ambé en moviment, acció i dinamisme. Ambdós existeixen. Ambdós són respectats i el filtre europeu que ens imposem en pensar que només Kim Ki Duk és un exponent ens permet una experiència menys rica.

2) Àsia és diferent a Europa. És evident. I Àsia segueix sent luxe, espiritualitat i crueltat alhora com sembla que ho ha estat durant segles i segueix essent-ho ara. Ni idealització ni closca.

3) El pes de la indústria i el bon paper que han fet certs governs- el coreà- per exemple és innegable. hi ha cienastes que estan fora de la indústria però n'hi ha molts també que fan les seves pel·lícules sense necessitat d'hipotecar casa seva . Toc d'atenció per als autors autistes i per els empresaris autistes. 

BARCELONA-MUMBAI

Una dotzena de cotxes fent sonar la botzina, camions aparcats en doble fila, valles grogues enmig de la calçada, turistes en bicicleta en contra direcció, estudiants de filosofia en bicicleta en doble direcció, senyores de la neteja amb carros de comprar en contra direcció. Circular per Barcelona. Ha solucionat alguna cosa la zona verda després de més de dos anys d'implantació? Hi ha alguna possibilitat d'objectivar el desastre circulatori? 

GRAN

La Fundació Catalunya Oberta envia cada dia unes píndules revitalitzants. La d'avui m'ha fet rejovenir. Diu així:

"Al cap de 40 anys del Maig del 68, gran part de la societat catalana sembla instal·lada en una de les pitjors herències d’aquella revolta de fills de papà: la cultura del no. Els estudiants proclamaven que sota les llambordes del Barri Llatí hi havia la platja, que estava prohibit prohibir i que el més realista era demanar l’impossible. I afirmaven que dir “no” era estètic i revolucionari, mentre que dir “sí” era vulgar i reaccionari. El general De Gaulle va saber copsar l’essència d’aquell moviment amb una sola frase: “”Reformes, sí; pixar-se al llit, no”. Malauradament, no tenim cap De Gaulle a Catalunya."